1 |  Un grup de garrotxins es retroben a la localitat alpina de Lo Vernet en l’acte anual de record a les víctimes de l’accident aeri del vol 9525 de Germanwings, ocorregut el 24 de març del 2015 

Centenars de persones es van reunir dilluns al cementiri de Lo Vernet, als Alps francesos, per recordar els seus familiars morts no gaire lluny d’aquest municipi, en l’accident aeri del vol 9525 de Germanwings, ara fa deu anys. La commemoració, més multitudinària que altres anys pel simbolisme de la xifra rodona, va aplegar també alguns garrotxins.

Tres dones de la nostra comarca van perdre la vida el 24 de març del 2015 quan el copilot Andreas Lubitz, que no havia comunicat que tenia una baixa mèdica per depressió, va estavellar entre muntanyes l’avió que feia el recorregut entre Barcelona i Düsseldorf. Eren l’Ariadna Falguera, de 33 anys, la Mireia Serrat, de 42, i l’Anna Surribas, de 36. La notícia va sotragar la Garrotxa. Qui no les coneixia, havia sentit a parlar de l’una o de l’altra. Totes tres eren mares i aquell dia viatjaven per feina. 

“A l’Aitana mai li hem parlat gaire de les circumstàncies de la mort de la seva mare. Per a nosaltres va ser tan gros, que les causes concretes eren irrellevants. Mai m’he interessat per parlar dels detalls, de qui era la culpa, dels protocols d’aviació...”, constata en Lluís Juncà, parella de l’Ariadna Falguera, que va perdre la dona quan la seva filla tenia deu mesos. Dilluns va ser la primera vegada que l’Aitana anava a l’homenatge anual de Lo Vernet. “És una manera de recordar l’Ari, l’hem portat tots aquests aquests anys al cor i ens en recordem cada dia; però també és una manera de donar-li tribut en el sentit d’ensenyar-li que hem sabut seguir endavant”, assenyala en Lluís, que ara és pare també d’una nena de dos anys. “Més que el lloc on anàvem, em feia gràcia fer el viatge els dos junts, l’Aitana i jo. Un viatge formalment exterior, però que en realitat és més un viatge interior. Un dia i mig de reflexionar, de parlar amb ella, de veure com està i com ho veu i d’estar també amb altra gent que ha viscut coses semblants”, diu aquest garrotxí dels motius que l’han portat als Alps. 

En general, en Lluís no ha assistit a gaires commemoracions, més enllà de les que es van fer els primers temps. “Em sembla molt bé que s’hagin organitzat aquests actes col·lectius, però personalment no m’ha vingut de gust o no he necessitat aquesta part de col·lectivitzar amb altres persones semblants el que sentim o necessitem”, assegura. Tot i això, mentre hi parlem, surten a la conversa les trobades amb altres pares en una situació similar a la seva: “Tenia molta relació amb en Pere Bahí. Érem quatre que havíem perdut la dona, d’Olot, de Banyoles i de Girona, i havíem fet alguns dinars amb les filles, però quan en Pere es va morir, ho vam deixar”.
 

2 |  Els usos del nucli antic, a exposició pública

S’aixeca parcialment la suspensió de llicències d’activitats comercials i s’habilita un punt d’atenció a l’Espai Cooperatiu per resoldre dubtes.

Ja es pot consultar quines activitats econòmiques es preveu permetre al barri vell d’Olot i en quines condicions. Al ple municipal de dijous passat es va aprovar inicialment el Pla especial urbanístic d’usos i activitats del nucli antic, amb els vots a favor de tots els grups excepte el PSC, que es va abstenir, i ara el document estarà a exposició pública durant un mes. La regidora de Junts Gemma Canalias el va presentar com “una eina estratègica per impulsar un model econòmic divers i de qualitat, garantint un equilibri entre activitat econòmica, millores de l’espai públic, preservació del patrimoni i dinamisme social i cultural”. El pla d’usos forma part del projecte de regeneració del nucli antic liderat per l’arquitecta Itziar González i pretén, entre altres objectius, diversificar l’oferta comercial i evitar la concentració excessiva d’un mateix tipus de negoci. 

Amb motiu de l’elaboració d’aquest pla, el juliol passat es va aprovar la suspensió de les llicències comercials en aquest sector de la ciutat i ara es retira parcialment: “Amb aquesta aprovació inicial es fa un primer aixecament de la suspensió de llicències, per a les activitats que ja són considerades compatibles”, va informar Canalias mateix. Per a la resta —hi ha activitats condicionades o no compatibles—, caldrà esperar que s’aprovi definitivament el document, d’aquí a dos mesos segons la previsió. 

Durant el període d’exposició pública, els ciutadans poden fer propostes i al·legacions al pla d’usos. Per facilitar aquest procés, s’ha habilitat un punt d’atenció a l’Espai Cooperatiu del Nucli Antic per resoldre dubtes i oferir assessorament als interessats (els dimarts al matí, havent demanat hora al 972 27 91 09). Més endavant, segons va avançar Canalias, “s’implantarà un nou programari perquè, si algú vol muntar un negoci al nucli antic, de forma fàcil pugui consultar en línia si aquesta activitat hi té cabuda”. 

A més del pla d’usos, i entre altres punts, el ple també va aprovar la primera modificació de crèdit del pressupost de l’Ajuntament per al 2025, amb un import d’1.374.000 euros. Aquests diners s’invertiran en manteniment i projectes de millora d’edificis municipals, actuacions als barris, projectes de sostenibilitat, entitats i despeses inesperades.
 

3 |  L’aigua no atura la solidaritat

La Marxa Popular contra el Càncer Infantil de “Ser fort és l’única opció” recull més de 6.500 euros per a la recerca.

Durant els dies previs, i veient les previsions meteorològiques, els organitzadors es plantejaven si fer-la o no, però al final “la il·lusió pot més que el temps”, tal com assegura Anna Mercader, una de les impulsores de la Marxa Solidària contra el Càncer Infantil de “Ser fort és l’única opció”. Per això, van decidir tirar-la endavant, animats per tota la gent que tenia ganes de participar-hi. Tot i la pluja, una setantena de persones van anar a fer el recorregut, enfangat en alguns trams, de Sant Joan dels Balbs, a la Pinya, i una altra enorme colla es va sumar a les activitats que complementaven la sortida, que es van traslladar per la pluja al local social dels Hostalets. Petits i grans van gaudir d’una matinal de zumba, contacontes, batucada amb les Tamboketes, animació infantil i diferents tallers artístics. “Van venir també famílies de nens que han tingut càncer —alguns que n’hem sortit i d’altres que s’han quedat pel camí—”, s’emociona explicant l’Anna, la mare de l’Otger, que va ser protagonista del reportatge sobre càncer infantil del número 2102 de La Comarca d’Olot. En total, es van inscriure 565 persones a la marxa dins el termini i s’han pogut recaptar fins al moment 6.603,63 euros —les donacions encara estaran obertes alguns dies més a través del web cronotime.net.
 

4 |  Paraules d’amor

Després de passar per Girona, el festival de literatura MOT s’instal·la a partir d’avui a Olot.

Apoc a poc, conversa a conversa, els autors del MOT van trobant “Més noms per a l’amor”. És precisament aquest el títol d’aquesta onzena edició, en què la comissària Montse Barderi es va proposar explorar nous llenguatges per tractar un tema tan comentat i tractat en la literatura com és l’amor. La setmana passada, el festival de literatura compartit entre Olot i Girona va arrencar a la capital gironina amb escriptors tan coneguts com Maria Barbal, Luis García Montero, Amanda Mikhalopulu, Maggie O’Farrell o Cynthia Rimsky, entre molts altres. Ara arribarà a casa nostra, amb un total de set converses, que començaran avui i s’allargaran fins dissabte. Es duran a terme a la sala El Torín, seu del festival des del 2018, excepte eI Ver-MOT, que es desenvoluparà a la plaça de l’Arxiu, en un ambient més distès. 

De la selecció feta per a Olot, Barderi confessa que poder portar autores de la talla de Tessa Hadley o Sara Baume és per a ella “un luxe”. “Aquí soc una mica injusta perquè opto per internacionals, perquè són més difícils de tenir. Però un Manuel Vilas amb el llibre Los Besos, o una Alba Dalmau amb Amor i no, o Jordi Nopca, que acaba de treure El futur és una petita flama, o Arià Paco, que ha guanyat el Premi Anagrama de Novel·la, també són una passada per a mi”.

Poder fer el puzle de quins seran els autors que conformaran el MOT no és una tasca senzilla, però sí motivadora. La comissària d’aquesta edició va haver d’acotar uns temes relacionats amb l’amor i després va escollir els autors que hi podien encaixar. Tot i així, a vegades les ganes de voler convidar un autor van obrir les portes a altres qüestions o reflexions, igualment interessants. “Els vaig escriure un missatge, a tots els autors, explicant quin és el sentit del MOT. Els he transmès la idea que l’amor comença per un respecte i un interès cap als altres i, per tant, els animo molt que hagin llegit i es coneguin entre ells abans d’anar a la conversa”, explica Montse Barderi.

“El MOT és viu i, a diferència d’un llibre, on saps exactament què hi haurà, aquí poden néixer converses que no t’esperes”, assegura la comissària. I a més de les xerrades, el festival inclou moltes més activitats. Aquest any el MOT ocuparà una part de l’espai públic amb Lletres al carrer, que ha instal·lat la proposta Els arbres del MOT i un trencaclosques de paraules d’amor. També destaquen dues exposicions: “Una imatge i mil paraules” (a Can Trincheria), organitzada per l’Escola d’Art d’Olot, i “Punts de llibre” (a la biblioteca Marià Vayreda), a càrrec de l’Escola Municipal d’Expressió d’Olot. 

5 |  Unes 400 persones passen pel Vivim Muntanyes

El cinema de muntanya va tornar a la gran pantalla dels Cines Olot el cap de setmana passat gràcies al Vivim Muntanyes. Entre divendres i dissabte es van projectar fins a vuit peces audiovisuals, moltes de les quals provenen del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, i es van oferir dues ponències. Una de les pel·lícules que va suscitar més interès va ser Montserrat. Integral 107, que va comptar amb la participació del seu director, Biel Macià. També va destacar positivament la història de Via Sedna —retransmesa abans de la conferència d’Andoni Candela—, que va rebre molt bones valoracions per part del públic assistent. L’organització de la mostra està contenta de l’assistència d’aquest any, que ha estat d’unes 400 persones els dos dies, una xifra similar a la de l’any passat. 

6 |  Caure per tornar-se a aixecar

Les caigudes desllueixen la coreografia d’un CPA Olot que queda subcampió de Catalunya. El Girona també rellisca, però suma 1,45 punts més i guanya el primer títol de la temporada.

El CPA Olot va ensopegar al Palau d’Esports de Granollers. Diverses caigudes, una d’especialment important després d’acabar de fer una elevació, van passar factura a les patinadores olotines. Van deslluir l’execució del Sí, vull i van afectar la puntuació final, que va patir dos punts de penalització i va acabar sent de 35,27 punts (2,48 punts inferior a la de les semifinals de Fontajau). 

El CPA Olot va actuar cinquè en el Campionat de Catalunya i quan va acabar la seva coreografia ja sabia que ho tindria molt complicat per revalidar el títol de l’any passat. Tot estava a les mans del CPA Girona, que sortia més tard i tenia via lliure per guanyar si feia un ball net. La sorpresa va ser que també va patir caigudes (2,5 punts de deducció) i que, tot i així, va obtenir més bona puntuació que l’Olot (1,45 punts més). Els jutges van valorar l’Empatia del Girona en 36,72 punts i el van situar per davant del Sí, vull en tres dels quatre apartats: per 6,53 a 5,87 en habilitats de patinatge, per 8,25 a 7,83 en performance i per 13,12 a 12,25 en idea i coreografia. Els dos equips van empatar en tècnica de grup (11,32).

En la final del Campionat de Catalunya, el CPA Olot i el CPA Girona es van veure les cares per primera vegada aquesta temporada. Fa un mes els dos conjunts van competir en dues semifinals diferents i aquell dia les olotines van treure més punts que les gironines. Diumenge passat, en canvi, la victòria va ser per a l’equip de Manel Villarroya i Juliana Giovanardi, però les patinadores de Ricard Planiol i Ester Fàbrega no llançaran la tovallola. El cap de setmana del 12 i 13 d’abril seran a Reus per patinar en el Campionat d’Espanya i lluitar per la victòria i les places internacionals. L’emoció està servida.

7 |  El descens, més lluny

L’Olot domina l’Alzira i li remunta un 1-0 amb gols de Chema Moreno i Marc Mas (1-2). L’equip fa un pas endavant i es distancia a quatre punts de la zona de descens directe.

La Unió Esportiva Olot va espantar el fantasma del descens directe. L’equip de Roger Vidal va vèncer i va convèncer en un duel directíssim que ja començava a tenir gust de final. L’Alzira era l’equip que marcava el descens i una derrota hauria situat el conjunt garrotxí per sota dels valencians a la classificació. La victòria, en canvi, li permet tenir quatre punts de marge i l’average a favor.

L’Olot va ser molt superior a l’Alzira, que estrenava David Porras com a entrenador i no va poder trencar una dinàmica nefasta de 3 punts de 36 possibles. Els de la Ribera Alta, molt vulnerables en defensa, van passar-se tota la primera mitja hora de joc traient aigua del vaixell. L’Olot va crear un munt d’ocasions —una centrada de Marc Mas que Chema Moreno no va poder rematar, un xut del mateix Chema que va sortir per sobre el travesser, un un contra un de Carlos Gilbert que va aturar Vicent Dolz, un xut alt de Salvans des de dins l’àrea...—, però no va estar gens encertat de cara a porteria. I a l’altra àrea l’Alzira en va fer prou amb una sola oportunitat per avançar-se en el marcador. En el minut 35, Joan Piera va aprofitar un error de Juvi, que es va equivocar cedint la pilota amb el cap enrere, per robar l’esfèrica, fer un retall a dins l’àrea i batre Pol Ballesté amb un gran xut a l’escaire.

El gol, però, no va trencar els esquemes de l’Olot. Com ja havia fet la setmana anterior, l’equip volcànic va reaccionar i, en aquesta ocasió, ho va fer immediatament. Només set minuts després de rebre l’1-0, Chema Moreno va fer l’1-1. L’exdavanter de l’Alzira va marcar a la que havia estat casa seva en rematar amb el cap a l’àrea petita una centrada de Pau Salvans.