El combat de corrandes de Montagut batega cada any amb força perquè hi ha un cor de gent gegant que hi creu de valent i un altre que en canta les tornades a cor què vols. Reivindica la llengua, la cultura popular i l’associacionisme, però també el fet de retrobar-se, omplir l'espai públic i fer valer la llibertat d'expressió. Aquest dissabte tindrà lloc la catorzena edició d'aquesta celebració que ha crescut en qualitat i quantitat en els últims anys. Per anar fent boca, hem parlat amb tres dels glosadors que aquest any tampoc no se la perdran: Ferran Mayans, Ferriol Macip i Berta Llos.
 

Què mira tota aquesta gentada? Analitzant una a una les cares de la foto, i fora de context, ningú no dubtaria que al davant de tot aquest formiguer de gent hi podria haver instal·lada una gran pantalla que retransmetés en directe una gran final de la Champions. Podria ser, però no. L’eufòria, els nervis, els crits i aquestes mans alçades estan dedicades a un altre protagonista. I qui ha trepitjat la plaça de Montagut una tarda de primavera, sovint sota un sol de justícia, sap que unes corrandes poden fer vibrar tota una grada igual o més que un partit de futbol. 

“El públic de Montagut són uns hooligans de la glosa”, admet entre rialles el corrander Ferriol Macip (Barcelona, 1969), que ha estat al Combat de Corrandes de la Garrotxa gairebé des dels inicis. La primera edició, l'any 2009 —que es va fer excepcionalment a Santa Pau—, se la va perdre, però des que té lloc a Montagut, és any rere any una cita ineludible en l'atapeït calendari d'aquest periodista, traductor i amant de la llengua. En Farri, tal com el coneix tothom, se sent molt a gust i ben acompanyat a Montagut i, encara que li costa d'acceptar-ho, és un dels glosadors més estimats d'aquest combat. “Quan estàs cantant contra algú a l'escenari, el més important sempre és la reacció del públic i això és el que et dona més o menys ànim, el que t'ho fa fer millor o pitjor. I aquí la reacció és molt i molt explícita, tant positivament com negativament. És impressionant i això fa que tot plegat sigui màgic”. 

Ferran Mayans (Olot, 1989), estrenat com a corrander l’any passat a Montagut, també creu que el que es viu en aquesta plaça no passa enlloc més: “No és «cultura popular» per una banda i «festa» per l'altra; s’ajunta tot”. Alhora, també en remarca el caràcter reivindicatiu: “Els glosadors intenten dir coses més enllà de fer riure o d’emocionar”. 

A diferència d’en Farri i d'altres, que glosen des de fa temps, en Ferran es va atrevir a pujar a l’escenari per primera vegada l'any passat, després de temps gaudint-lo assegut des de l'altre costat. No va passar de la primera ronda —“Era el més normal del món. De 25, se n'eliminaven 15”, diu sense gaire pena—, però, després d’aquesta primera incursió en el món de la glosa, li va picar el cuquet d'anar a més llocs. Va participar en el tercer combat de Tortellà, al novembre, i també en la primera trobada de corrandes a Beget, al setembre, on es van poder sentir, després de molts d'anys, corrandes de Beget a Beget, el municipi de l'Alta Garrotxa on van originar-se. 

A més d'aquestes, l'olotí ha visitat en els últims mesos altres cites del cant improvisat del territori com Amposta, Cardedeu, Gràcia o Granollers. I pel mig, va apuntar-se a l'Escola d'Estiu de Glosa, un punt de trobada de glosadors de tots els Països Catalans impulsat per Cor de Carxofa a través d'Eduglosa. Enguany es va fer a Juneda, a les Garrigues. "Cada lloc és diferent", assegura Mayans, que ara sap que la glosa tant es pot cantar en espais exteriors com interiors, en ambients més festius o d'altres més relaxats. 

"Estem acostumades a fer glosa en contextos diferents", detalla la glosadora Berta Llos (Torroella de Montgrí, 1994), "i el combat de Montagut, alguns cops, no havia semblat l'espai més fàcil per fer-ne, perquè és una festa increïble, però a vegades guanyava més l'eufòria que el fet que s'hi estigués fent glosa". Aquest malestar, que es va transmetre a l'organització fa un temps, es va poder resoldre amb èxit. "La sensació de l'any passat és que hi havia una connexió escenari-públic i que la glosa estava molt al centre durant el combat". De fet, ella va ser una de les privilegiades a copsar-ho millor, perquè va passar totes les fases fins a arribar a la final, al costat de Núria Casals, que havia estat coronada corrandera major el 2023. Després d'una actuació pletòrica de l'altra finalista, la Berta va haver de demanar al públic que baixés les pulsacions. "Va ser preciós que la gent entrés en aquest clima i m'hi acompanyés. És un dels millors records que tinc del 2024, seguríssim". Els flaixos de molts mòbils van fer costat a les rimes de la Berta, creant un ambient íntim i càlid, en una plaça ja enfosquida per la vesprada. Tot seguit, el jurat la va anunciar com a guanyadora.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia