La invisibilització de la “i”: la lluita de les persones intersex

La Garrotxa ha estat pionera a l’hora d’organitzar un cicle sobre intersexualitats. A través d’un munt d’actes i formacions, es va donar espai a la realitat de la lletra “i” del col·lectiu LGTBIQ+

per Laura Comamala

Reportatges

Exposició "GenCòsmic" d'Ona Ortiz
Exposició "GenCòsmic" d'Ona Ortiz | CASG

“És històric el cicle que es va fer a Olot. No hi ha cap altre municipi, almenys en l’àmbit català, que hagi organitzat un cicle com aquest, amb tantes activitats i mirades al voltant de les intersexualitats”, explica l’actriu i activista intersexual membre del col·lectiu “I de intersexual” Laura Vila Kremer. “Intersexualitats: mites, reclams i imaginaris” és el cicle que el Servei d’Atenció Integral (SAI), que forma part del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, va coorganitzar amb l’Observatori d’Humanitats de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa amb la col·laboració de l’Espai Cràter, la biblioteca Marià Vayreda i la Isop. Del setembre fins al novembre passat, la Garrotxa es va convertir en un espai centrat en la divulgació sobre les realitats i les demandes de les persones intersexuals. 

La importància de donar espai a les intersexualitats és cabdal per lluitar contra la patologització dels seus cossos i, alhora, per crear referents i fer xarxa. “La «i» és una de les lletres del col·lectiu LGTBIQ+ més invisibilitzades. Encara hi ha molts tabús, per desconeixement”, comenta Vila. Les persones intersexuals o intersex —sinònim que s’ha generalitzat per la influència de l’anglès— són aquelles en què les seves combinacions de característiques sexuals (hormones sexuals, cromosomes sexuals o genitals interns o externs) no encaixen en la classificació binària de mascle o femella. Aquesta realitat, però, no ha de tenir relació amb la bona salut de la persona. 

“Les persones intersex necessitem seguiment mèdic, però per totes les invasions que ha hagut de rebre el nostre cos —de manera consentida o no— a través de mutilacions, castracions, hormonacions, etc. per motius purament estètics i per encaixar a la societat... Som cossos sans, mèdicament s’al·lega un risc psicosocial per a la persona intersex. Aquí és on es genera una paradoxa; si la necessitat és psicosocial, per què necessitem una intervenció mèdica?”, reflexiona Vila. La relació entre la medicina i les intersexualitats va ser la primera escletxa que van indagar des del SAI Garrotxa. “El cicle neix de la necessitat de sensibilitzar-nos socialment d’aquesta realitat, però va començar a idear-se pensant una formació enfocada als professionals sanitaris de l’Hospital d’Olot —aprofitant la bona relació amb l’Observatori d’Humanitats de l’hospital. A partir d’aquí, el cicle es va nodrir de fins a set activitats ben diverses (exposicions, contacontes, presentacions de llibres, representacions teatrals, col·loquis, projeccions de documentals...); tot, relacionat amb les intersexualitats, directament o indirectament”, comenta la referent del SAI, Tina Ruiz. 

Aprendre a acompanyar
Durant el cicle, Vila va impartir, conjuntament amb l’activista intersex Mer Gómez, una formació de quatre hores a professionals de la salut. L’activitat, així com la resta de propostes, van ser molt ben rebudes per l’àmbit mèdic. “Coneixia només el vessant biològic de les persones intersex, el que t’expliquen a la carrera, però reconec que era molt limitat. La formació va ser molt enriquidora per entendre la vivència d’aquestes persones i saber-les acompanyar tenint en compte les seves necessitats. Soc metgessa de família, és essencial que estigui formada en aquest aspecte“, subratlla la metgessa de família Anna Mas. “Que poguéssim impartir una formació a l’auditori d’un hospital, davant d’un públic que majoritàriament eren professionals de les ciències de la salut, és transformador. S’ha revertit la direcció de la informació; ja no circula dels metges cap a nosaltres com a objecte. Ens convertim en subjectes amb capacitat pròpia, perquè la nostra experiència compti”, remarca Vila.
 

[...]

 

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia