1 |  Apagada de contrastos a la Garrotxa

La majoria dels municipis garrotxins van ser dels primers de Catalunya a recuperar la llum, però n’hi ha que van haver d’esperar hores: Beuda, Sant Ferriol i Besalú, al vespre, i les Planes, 
Sant Feliu i Sant Aniol, abans de la mitjanit.

Tothom recordarà on era el dilluns 28 d’abril del 2025 pels volts de 2/4 d’1 del migdia. El que d’entrada semblava un tall d’electricitat local que afectava només la parcel·la de cadascú va esdevenir un problema generalitzat que abraçava tota la península Ibèrica. La xarxa elèctrica va caure i, tot i que encara se’n desconeixen els motius exactes —el govern espanyol no descarta cap hipòtesi—, el president Pedro Sánchez va detallar, el mateix dilluns en roda de premsa, que havia caigut l’equivalent al 60% de la demanda de l’electricitat, un fet mai vist. Després d’un dia intens en què la mobilitat i les comunicacions van quedar afectades, ahir al migdia, moment en què es va tancar l’edició d’aquest setmanari, Catalunya ja havia recuperat pràcticament el 100% del servei elèctric. 

A la Garrotxa, l’apagada va deixar imatges curioses. A la capital, la incertesa del primer moment contrastava amb la naturalitat amb què es desenvolupava el mercat setmanal dels dilluns. Paral·lelament, petits comerços d’alimentació, sense llum, es preocupaven pel gènere. Molts botiguers esperant “notícies”, escoltant el minut a minut a la ràdio, parlant amb els veïns, al carrer. Tot aturat. Ha estat un ciberatac? L’inici d’una guerra? Les teories més conspiradores estaven servides. Mentrestant, els semàfors, sense funcionar, feien més civilitzats que mai vianants i conductors. Això va propiciar que no s’hagués de lamentar cap incidència de trànsit greu. 

2 |  Projectada una nova escola bressol municipal al nucli antic

El nucli antic tindrà una nova escola bressol municipal per al curs 2026-2027. Així ho va presentar l’Ajuntament en la passada junta de govern local. Amb el procés de regeneració del centre, ha sorgit l’oportunitat de tirar endavant un projecte per construir una nova escola bressol per fer front a l’alta demanda existent. Tot i que de moment l’emplaçament exacte es desconeix, el centre podria oferir una línia amb 31 places i posar-se en funcionament el curs 26-27. El projecte trenca amb la proposta inicialment plantejada d’ampliar l’escola bressol del Morrot. “Aquest projecte queda aturat atesa l’oportunitat que neix al nucli antic. Per tant, el que fem és prioritzar la creació d’una nova escola bressol al centre. No només és una oportunitat d’oferir més places, sinó també d’oferir un servei nou al nucli antic que vagi alineat amb tot el procés de regeneració del barri”, afirma l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós. A més, destaca que l’emplaçament de la nova escola coincidiria amb la zona on han identificat més demanda. El consistori preveu que el projecte de la nova escola pugui ser subvencionat pel Pla de barris 2025.

L’opció més lenta. Aquest gir de guió no ha agradat a l’Associació de Famílies de les Escoles Bressol Municipals d’Olot. “Han escollit l’opció més lenta. La que no tindrà aplicació ni el curs vinent ni el següent”, assegura el tresorer de l’associació, Oriol Piera. L’alta demanda, sobretot a I3, és una problemàtica que ve de cursos anteriors i a la qual ja es va demanar fer front en el consell de participació del juny. Sobre la taula hi havia tres opcions: la municipalització d’una escola privada, l’ampliació de l’escola del Morrot i la construcció d’un nou centre. 

3 |  El ple acomiada Laila El Gamouchi  

Una situació familiar complexa l’ha obligada a fer un pas al costat. La republicana, que feia sis anys que estava al consistori, encapçalava les regidories d’Igualtat, Participació, Drets Civils i Llengua Catalana.

Durant el ple del mes d’abril, que es va celebrar dijous passat, es va donar compte de la renúncia, per motius personals, de la regidora d’Esquerra Republicana Laila El Gamouchi. El Gamouchi, que no va poder ser-hi presencialment, va delegar la lectura d’una carta de comiat al portaveu del seu partit, Josep Quintana: “He decidit deixar el meu càrrec de regidora de l’Ajuntament d’Olot. Un càrrec que he tingut l’honor immens de servir amb la il·lusió del primer dia. Ho faig perquè la vida, de vegades, ens posa davant de situacions que ens obliguen a aturar-nos, a escoltar el cor i a prioritzar. Les meves circumstàncies familiars em reclamen més que mai i no puc dedicar-me a aquesta responsabilitat que mereix la ciutat”, va llegir Quintana.

El portaveu republicà va tenir paraules d’estima i admiració cap a la regidora, i va alabar la seva gran missió de “servei públic”. Les paraules que va fer arribar El Gamouchi també subratllaven que continuaria treballant per la ciutat que “tant estima”: “Treballar per Olot no és una qüestió de càrrec, Olot es construeix cada dia des de cada plaça, des de cada casa i des de cada racó. M’hi trobareu al peu del canó amb el mateix amor de sempre, per aquesta ciutat que és casa meva i que sempre defensaré com el millor lloc on viure”.
 

4 |  Olot torna a acollir els exàmens teòrics de trànsit

La seu, al passeig de Barcelona, acollirà més de 75 alumnes durant cada convocatòria. Les proves pràctiques es continuaran fent a Begudà.

Olot tornarà a acollir els exàmens teòrics de trànsit. Precisament, divendres passat, es va inaugurar la nova seu, situada al passeig de Barcelona número 6. A partir d’ara ja es poden dur a terme les proves teòriques dels exàmens de conduir a la capital garrotxina, un fet que no passava des d’abans de la pandèmia, ja que amb les mesures de prevenció de la covid els exàmens es van traslladar a Girona. 

Aquesta novetat ha estat gràcies a un acord entre la Direcció General de Trànsit i l’Ajuntament d’Olot. També hi ha jugat un paper important el Servei Català de Trànsit, ja que ha estat l’ens que ha aportat els ordinadors necessaris per crear la sala. Les autoescoles garrotxines han assumit el cost del lloguer del local i les obres d’adaptació i el material necessari per a la posada en marxa de la nova aula de teòrica, que compta amb millores com la possibilitat de lectura fàcil i d’àudio. 
 

5 |  El Sismògraf es remulla

“Si plou, aplaudirem”, assegurava l’organització del Sismògraf amb la pluja a la vista el cap de setmana passat. I així va ser. No només en un sentit metafòric —l’aigua en temps de sequera és sempre benvinguda—, sinó també en un sentit literal —la pluja no va aturar el Sismògraf i molts dels espectacles es van seguir tirant endavant. Alguns es van haver de canviar de lloc i es van posar sota cobert, com Lastre de Sol Picó, que es va traslladar al Teatre Principal, o AHNI de les Hermanas Picohueso, que va fer-se a la sala d’assaig del teatre. En d’altres, les gotes d’aigua es van integrar a la peça artística i els assistents els van gaudir amb paraigües —és el cas de The price of bricks d’Amah Mallah i Rebecca Lillich o Un baile ceibe de Fran Sieira. Malgrat tot, algunes propostes van quedar anul·lades com Land Empathy de Richard Chappell o el Sismobrasa.
 

6 |  Remuntada, maneta i permanència!

Marc Mas, autor d’un pòquer de gols, lidera la producció ofensiva d’un Olot que clava un 5-2 al Terrassa i certifica la permanència matemàtica a Segona Federació.

Veure-ho per creure-ho. En el minut 32, l’Olot perdia per 0-2, i al final del partit, va guanyar per 5-2 i va celebrar la permanència a Segona Federació. L’equip de Roger Vidal va protagonitzar una reacció de campió liderat per un Marc Mas en estat de gràcia. El pitxitxi va marcar quatre dels cinc gols de l’Olot i va obligar els més de 1.100 espectadors que hi havia a l’estadi municipal a fregar-se els ulls per comprovar que no estaven somiant. Va ser real. L’Olot va clavar una maneta a un rival que s’hi jugava entrar al play-off i es va salvar a una jornada del final.

La veritat és que pintaven bastos. Tot i començar el partit creant una bona ocasió de gol, amb una rematada de cap de Gilbert que va treure Marcos Pérez, el Terrassa va ser el gran dominador de la primera mitja hora de joc. L’equip de Víctor Bravo tenia més possessió de la pilota i feia forat a la banda esquerra, on Yaya i Joaco no s’acabaven d’entendre per defensar les arribades de Palacios i Jofre Cherta. Precisament l’extrem gironí va ser l’encarregat d’obrir la llauna del partit en el minut 24 gràcies a un gran xut que va entrar per l’escaire. 
 

7 |  El Vòlei Olot es guanya el dret a lluitar per l’ascens

Els olotins queden subcampions de la fase final de la Primera Catalana disputada al pavelló d’Olot i es classifiquen per al ‘play-off’ estatal.

Objectiu complert. El sènior masculí del Vòlei Olot serà a la fase final estatal que decidirà els ascensos a la Primera Divisió Estatal, la tercera categoria del voleibol espanyol. El bitllet el va aconseguir diumenge a casa, al pavelló d’esports d’Olot, on es va viure un gran ambient durant tot el dia. La pista Jordi Mora va ser l’escenari de la fase final de la Primera Catalana, una final a quatre que va enfrontar els quatre millors equips de la lliga. 

Per assegurar la classificació a la fase estatal, calia superar les semifinals catalanes. El Vòlei Olot s’ho jugava tot contra el Llars Mundet i el partit prometia emocions fortes perquè feia només dues setmanes els dos equips ja s’havien enfrontat i havien guanyat els barcelonins. Això sí, aquell dia no s’hi jugaven res i diumenge de seguida es va veure que la cosa no tindria res a veure. La igualtat va marcar el primer set del duel, que va caure a favor del Vòlei Olot per la mínima (27-25). Sumar el primer punt va ser clau perquè després els olotins també van guanyar el segon (25-22). En el tercer, van rematar la feina (25-18).