Fa poc més d’un any l’arquitecta Itziar González (Barcelona, 1967) acceptava l’encàrrec de l’Ajuntament d’Olot. Li proposaven dirigir l’estratègia que ha de conduir a la revitalització del nucli antic. Com a punts de partida, tenia l’estudi de l’illa del Carme, on es vol situar la nova biblioteca i centre cultural, elaborat els anys 2022 i 2023, i més enrere, el Pla integral d’accions de millora (PIAM) del 2017 i el Pla de barris 2004-2009. La també activista i exregidora de Ciutat Vella al cap i casal es va traslladar a viure a la capital garrotxina per prendre el pols al centre històric en primera persona. Té una experiència dilatada en aquest camp i reivindica una mirada àmplia de l’arquitectura i l’urbanisme, posant el focus en les persones. Aquí ha format un equip amb qui ha redactat el pla d’usos aprovat inicialment al març i treballa ara amb la vista posada en el Pla de barris 2026-2030: al setembre hi presentaran el projecte de regeneració amb l’expectativa de rebre un impuls important. Ens trobem a l’Espai Cooperatiu, al carrer Proa, on es reuneix sovint amb veïns i altres agents del barri, i després l’acompanyem a récorrer uns carrers i places que trepitja cada dia.

Per què vas acceptar l’encàrrec de liderar el projecte de regeneració del nucli antic d’Olot? 
Per molts motius. Un d’aquests és que professionalment em sento amb l'experiència suficient per poder aportar-hi una suma d'aprenentatges que he tingut al llarg de la vida pel que fa a com rescatar aquests nuclis antics que el mercat, el marc legal i també les mateixes administracions han deixat de banda. I l’element definitiu que em va fer optar per Olot —em van trucar de diferents municipis per acompanyar-los amb la Llei de barris— va ser que la meva primera obra, als 28 anys, va ser Can Magí, als carrers Serra i Ginesta i Bellaire. Olot em va donar la primera oportunitat d'intervenir en el patrimoni i la rehabilitació. És de justícia un retorn. Sense aquesta primera bona experiència, no sé si m'hauria animat a obrir un despatx. També em va semblar que hi havia compromís tant polític com tècnic, amb el treball de l’illa del Carme i, prèviament, el del PIAM del nucli antic. Vaig creure que el municipi estava madur per iniciar aquest procés de la manera que ho faig jo, a través de l'arquitectura social.
 
La degradació del barri vell és cada dia més visible. Treballes a contrarellotge, pensant que, si no s'actua aviat, la situació serà irreversible? 
Sí, una mica sí. No hi ha res irreversible, confio molt que les coses es redrecen de forma orgànica, però és veritat que vivim un cicle de decadència evident. Calia intervenir-hi de totes passades.
 
Has intervingut en altres nuclis històrics. Té alguna particularitat el d’Olot? 
El seu traçat. L’entorn de la plaça Major, perquè ens entenguem, té un traçat del segle XV, és medieval. Com que aquest parcel·lari medieval, de planta baixa i pis, estava emplaçat molt a prop del riu, on es van anar posant les fàbriques, va arribar un moment que la feina i la casa estaven molt a prop; estar en aquesta estructura medieval era molt funcional i, per tant, es va anar densificant. I aquell primer parcel·lari, que era més ample, es va subdividir i subdividir, fins a trobar-nos amb un parcel·lari majoritàriament estret, sense ventilació, amb planta baixa i quatre pisos, amb una densitat increïble. El que és singular és això, que la gent no se'n va anar durant segles d'aquí i no va canviar aquest traçat tan regular, sinó que el va mantenir, com una cotilla, i el va anar densificant.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia