“Jo amb dues companyes més —devíem tenir uns divuit anys— vam dir: «Per què no fem una festa?»”, comença la Xon Llorà, tirant 50 anys enrere en el temps. Aleshores, al barri del Jonquer de les Planes d’Hostoles, hi vivien la meitat de veïns dels que hi viuen ara i l’entorn estava poc urbanitzat. Els primers que s’hi havien instal·lat, segons explica, eren gent que venia de pagès —gent gran sobretot—, que havien baixat al poble per aspirar a una vida millor i fer-hi la jubilació. En honor seu, la Xon, juntament amb la Concepció Usan i la Montse Amagat, van decidir que la nova festa s’havia de celebrar per Sant Isidre, patró dels pagesos. 

No havien muntat mai cap altre sarau, però la il·lusió d’aquella jovenalla tot ho podia. Amb l’ajuda d’alguns homes van anar a buscar boixos per construir tanques i encerclar la plaça —”perquè no se’ns escapés ningú sense pagar”, diu rient— i van organitzar un ball, que va haver-se d’acabar fent al soterrani d’una casa, perquè va ploure aquell primer any. També van fer una rifa d’una caixa de cava i d’un xai, que van haver de menar fins al barri amb una corda i procurant que els fes cas. Aquella vegada, a tall d’anècdota, van tenir sort que no va sortir el guanyador del número de l’animal i van poder cobrir les despeses. Aquesta mateixa rifa ha perdurat mig segle fins avui —ara, però, el xai ja no s’entrega viu com abans. L’èxit de la primera edició de la festa del barri, tot i ser passada per aigua, va animar a fer-ne moltes més. L’any següent ja es van incloure unes sardanes en el programa i, aquesta vegada sí, hi va haver alguns guanys: “5.000 pessetes!”, que van invertir en un camió de greda per arreglar la plaça del barri, que estava en mal estat. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia