A la Ruta de les Tapes olotina, que organitza l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa del 8 al 31 de maig, no només s’hi degusten platets imaginatius en forma d’entrepà, truita o altres combinacions, amb inspiració tant local com forana, sinó que també s’hi pot tastar l’ambient que es respira a la ciutat quan iniciatives com aquesta la fan bullir —sobretot quan la méteo s’hi posa de cara. Nosaltres hi hem volgut ser des del primer dia.

Dijous 8 de maig – S’inaugura la ruta 
És dia feiner, plou i fa fred. Als carrers, hi ha poc ambient, però quatre noies ja fa dies que es van anotar a l’agenda un pla inamovible: “Ruta de les Tapes. A quarts de vuit a la plaça Major”. S’han disposat a fer tot el recorregut. “Aquest any sí, eh, nenes! Les hem de fer totes!”, sentencia la Núria. L’any passat en van degustar moltes, però els en va quedar alguna al tinter. Fan parada a La Vermuteria. La terrassa és pràcticament buida i fantasien a ser les més puntuals: “Som les primeres?”, pregunta la Sara, emocionada. “No! De fet, n’hem començat a servir mitja hora abans del que tocaria”, explica el propietari del local. “Amb quintos, amb quintos!”, responen sense dubtar. Mentre els serveixen la beguda, reben el fullet informatiu de la Ruta de les Tapes. “El pastor de la Garrotxa” és la de La Vermuteria. L’espera es fa curta mentre analitzen les pròximes degustacions. “Tens un boli?”, diu l’Olivia a la Laia. Arriba la tapa en format rotlle de primavera amb carn a dins. Els sorprèn la presentació i el seu sabor cruixent. De reüll, el propietari observa la reacció de les clientes. “Fa dos anys, amb el volcanet, vam arribar a servir unes 3.900 tapes!”, diu cofoi. Mentre tot això passa, la taula s’amplia: “Ah, per cert, vindran la Maria, en Marc i la Júlia, i la Maria i en Víctor, que són per Olot, passaran a saludar”. De cop, en Jordi també apareix del no-res per la plaça, i s’apunta a la travessa gastronòmica, que de moment no s’ha mogut del punt de partida. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia