L’accés a l’habitatge, les oportunitats laborals i educatives, la salut mental i l’augment dels discursos d’odi són algunes de les preocupacions més presents entre el jovent que ha posat de manifest un estudi sobre la realitat d’aquest col·lectiu a Olot. L’informe va ser encarregat l’any passat per l’Ajuntament per conèixer quins són els interessos i les necessitats de la joventut olotina d’entre 16 i 29 anys amb una perspectiva multidimensional i interseccional, i ara Liberi-Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat de la Universitat de Girona n’ha presentat els resultats. Del novembre al febrer, Carme Trull i Eduard Carrera, autors responsables de l’estudi, van analitzar documents oficials i estudis que, conjuntament amb una sessió de treball amb una vintena de professionals que treballen amb joves, han permès elaborar un informe de contextualització. D’altra banda, se n’ha redactat un altre a partir de les veus i les vivències juvenils obtingudes d’un qüestionari en línia. Aquest ha permès analitzar 472 respostes, de les més de 800 recollides. Per dur a terme aquesta diagnosi s’han tingut en compte els reptes del Pla nacional de joventut de Catalunya 2020 i 2030, i l’anterior Pla de joventut de la ciutat d’Olot 2021-2024.

Una de les problemàtiques que més evidencia l’estudi és la marxa forçada de la ciutat del jovent a causa dels estudis i la feina. Molts d’ells expressen que, tot i voler viure a Olot i tenir un elevat sentiment de pertinença, la manca d’oferta educativa i laboral els obliga a marxar fora. “Crec que no hi ha suficient oferta laboral aquí. He sentit d’amics que busquen feina als voltants i, per tant, es plantegen marxar”, expressa l’Ian, de disset anys. I és que tenir feina a Olot s’ha convertit per a alguns en una situació privilegiada. És el cas de l’Ander, de 29 anys: “Em sento afortunat de poder viure sol i treballar del que m’agrada a Olot. Ho he aconseguit ara, amb 29 anys”. Segons un dels autors de l’estudi, Eduard Carrera, “apareixen moltes condicions que fan difícil l’emancipació, com l’accés a l’habitatge, les feines precàries, les dificultats per arribar a final de mes, les limitacions del transport públic, etc”.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia