Fa setmanes que el cicle d’activitats culturals Olot Tèxtil permet gaudir d’exposicions, xerrades o espectacles que recorden i reivindiquen el pes d’aquest sector a la ciutat i, per extensió, a la comarca. Però qui en viu avui dia? Qui manté i amplia un coneixement acumulat durant anys de teixit industrial efervescent? Aquí recollim alguns testimonis que segueixen el fil dels predecessors en el treball amb màquines de cosir, cardes i contínues. 

Quan vols cosir a peu de carrer – Carlota Rodríguez

“He trobat a faltar referents. Ja no hi ha una xarxa del tèxtil forta”, diu la confeccionista olotina Carlota Rodríguez en encetar la conversa, a la planta baixa del seu taller botiga, obert a la plaça de la Pia Almoina. Havent estudiat patronatge i moda, i abans de parar-se per ella mateixa, va treballar en empreses del ram, on va aprendre de gent que havia cosit molts anys, però en volia més. Aquesta inquietud és la que l’any passat la va empènyer a presentar-se amb Daniel Vidal a la Beca Ernest Lluch, convocada per l’Ajuntament d’Olot. La seva proposta, “Qui escoltava Teresa Claramunt? Un apropament al llegat de les dones treballadores del tèxtil garrotxí”, és la que va rebre el premi. “Costa molt trobar informació de la figura de la dona en la documentació, des de la seva mirada. Entrevistem dones que, les més grans, tenen vuitanta anys llargs. Filadores, teixidores, talladores, cosidores… Som generacions molt diferents, amb contextos molt diferents, i tot i així em sento molt emmirallada en el que van viure i en les seves pors, com la de reivindicar el preu de la feina”.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia