Resseguim el camí, a prop de la riera, per arribar a Sant Aniol d’Aguja. Aquest paratge de l’Alta Garrotxa està d’estrena: ja s’han enllestit les obres del nou refugi guardat, després de tretze anys treballant en la reconstrucció de l’edifici. Al mateix temps que ens endinsem a la vall, anem desgranant la història d’aquest alberg que el 1957 va posar per primera vegada en marxa el Centre Excursionista de Banyoles. El segle següent ha tornat a renéixer gràcies a la convicció dels Amics de Sant Aniol. S’han sentit dir que eren uns il·lusos, per pretendre que unes parets que amb prou feines s’aguantaven, lluny del trànsit rodat, podien tornar a acollir vida. No ho han aconseguit sols. Han comptat amb el suport d’institucions i empreses i, sobretot, milers de voluntaris. Aquest refugi convida a creure que els somnis es poden fer realitat.

Pugem al cotxe que ens durà fins a l’inici de la caminada. Sortim de Montagut. És un dijous al migdia i només falten tres dies perquè s’inauguri el refugi nou de Sant Aniol d’Aguja, coincidint amb l’aplec del mateix nom, al cor de l’Alta Garrotxa. A diferència d’altres vegades, no ens aturem a l’aparcament de Sadernes. Tenim el permís que cal per anar més enllà, aigües amunt. “Al principi de començar la rehabilitació, fa tretze anys, ens deien que estàvem sonats”, comenta el conductor, en Joan Surroca, sobre l’envergadura del projecte. És membre dels Amics de Sant Aniol d’Aguja, provinent del Centre Excursionista de Banyoles (CEB), i ara també responsable logístic del refugi.   

Arribem als prats de la Muntada. Ja ens hi espera en Ramon Pou, un altre soci dels Amics, i del mateix centre excursionista. Descarreguem del maleter els bidons de gasoil, que aviat alimentaran el generador del refugi, i els deixem a la cabanya on s’estan tres bèsties molt preuades. “Demà els burros se’ls emportaran cap a dalt dins les alforges”, informen. En Ramon ens els presenta. “En Llampec és el més efectiu; és jove i està fort. La Dora és més gran; també puja, però té problemes. I la Lluna és la més jove, però no es deixa agafar i no vol travessar el riu. Quan tinguem una mica més de temps, ens haurem de dedicar a convèncer-la”. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia