Olot ja no és un poble, però encara hi ha sentiments que fan que s’hi assembli. Un d’aquests és la identitat de barri. Moltes zones de la ciutat guarden, encara, la sensació de viure en una comunitat petita, en un racó d’un espai més extens. Mentre veuen com la ciutat es fa gran, hi ha veïns que segueixen quedant-se amb allò petit i proper. Amb allò que, abans que ser olotins, els fa sentir que són d’un lloc més pròxim: un barri. A l’estiu és quan es destapa l’expressió pública d’aquests sentiments. Una dotzena de barris de la capital garrotxina celebren la seva festa i hem decidit parlar-hi per saber quin és l’estat de salut d’aquestes petites identitats que encara guarda la ciutat. Després de mesos de feina, les comissions i associacions veïnals ja ho tenen tot a punt per continuar demostrant que, malgrat que ara hi ha més distàncies, ens podem seguir trobant.

Anar a marina és un dels hàbits més habituals dels olotins durant l’estiu. Arriba el cap de setmana i les segones residències a l’Escala, Platja d’Aro o l’Estartit s’omplen de veïns de la capital de la Garrotxa buscant desconnectar de les muntanyes i assaborir l’olor de mar que durant l’any no es tasta a 450 metres d’altitud. Encara que no sigui per anar gaire lluny, aquesta escapada a la costa serveix a molts per trencar la rutina, prendre’s l’estiu com una època única i desconnectar fent només una hora de viatge amb cotxe. Però a Olot, durant aquests mesos, també hi ha una manera única i autèntica de fer de l’estiu un moment diferent i que només aprofiten aquells que, en lloc de buscar el sol i la platja, busquen els seus orígens o la seva identitat. Parlem de les festes de barri.

Entre els mesos de juny, juliol, agost i setembre tenen lloc a la ciutat més d’una desena de festes que celebren el sentiment de pertinença més autòcton i proper, el de barri. La capital de la Garrotxa viu durant l’estiu una efervescència de celebracions que tenen un sentiment de poble, però es troben dins una ciutat. Bonavista, l’Eixample Popular, el Pla de Dalt i Montolivet la fan al juny; Sant Cristòfor, la Caixa i el Carme ho celebren al juliol; Pequín, el Nucli Antic i Sant Roc esperen a l’agost; i Sant Miquel i Sant Ferriol ho deixen per al setembre. L’estiu és l’època de l’any amb més festivitats als barris de la capital dels volcans: dotze cites en quatre mesos; una festa de barri cada deu dies.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia