Eduard Sacrest (1993), artísticament conegut com a Rice, diu que no està nerviós. Ha arribat fa poques hores de Londres i, més aviat, està aclaparat. Tot i això, té uns minuts per conversar amb La Comarca d’Olot a la plaça Clarà moments abans que es destapi el cartell de Festes del Tura, una obra que fa mesos que té amagada a casa i que serà una porta oberta a donar-se a conèixer a casa seva, Olot. Es tracta d’un artista d’art urbà i de carrer amb obres exposades a ciutats com Londres. Frankfurt, Berlín, Utrecht, París o Barcelona. L’any passat, l’Hospici va acollir una exposició seva i també col·labora amb Vallviva i Creu Roja Garrotxa.

Què suposa ser l’autor d’un cartell com el de Festes del Tura d’Olot, la teva ciutat? 
Primer de tot és un honor, una sort, que m’ho hagin dit. Em sento molt afortunat. També és un honor poder seguir aquest relleu de cartellistes que han il·lustrat què són les Festes del Tura. De petit em cridaven molt l’atenció sempre els cartells en l’àmbit artístic, la composició i els colors, i ara poder ser jo l’encarregat de dissenyar o pensar aquesta imatge és una cosa que m’emplena molt d’orgull, il·lusió i ganes de voler-ho fer bé i representar l’esperit de les festes d’Olot.

Recordes el moment en què et van trucar per demanar-t’ho?
Sí, va ser el regidor de Festes, l’Aniol Sellabona. Em va arribar una trucada de WhatsApp, un número desconegut. No sabia de qui era. La vaig agafar perquè era un número espanyol. I em va dir si m’interessaria dissenyar el cartell de festes i vaig respondre “evidentment que sí”. No vaig mirar el calendari ni res, va ser un sí, sí, sí, yes! Tot el que sigui treballar a casa sempre és un sí, però a més, que sigui tan representatiu i important com el cartell no va donar lloc a dubtes. A partir d’aquí ja vaig començar a pensar què volia representar. Volia que fos una cosa que no passés de moda i que m’agradés sempre i que agradés també als altres.

Després de penjar el telèfon van començar a entrar els dubtes?
No. Els dubtes eren més aviat perquè tenia moltes idees i només en podia triar una. I llavors em vaig preguntar què volia representar i aquesta pregunta la vaig fer a l’Eduard petit, a un jo petit: què m’hagués agradat veure en aquest cartell? Moltes coses. Però sí que vaig voler fer un cartell que representés més l’esperit general de les festes. Vaig pensar en alguna cosa icònica: el gegant i la gegantessa, que són els reis de la festa major i el motiu d’il·lusió dels nens i les famílies. Hi ha alguna cosa intergeneracional en ells. Són com el tió gairebé.

Quants cartells vas fer abans d’arribar al que presentem avui? 
Diversos esbossos, i del que presento ara, vaig fer-ne unes deu versions diferents amb colors diferents, sanefes diferents, cares diferents, colors diferents... Però crec que, en el fons, ja sabia bé què volia. M’agradava molt la idea de la carta, i de la reina i el rei de cors, i que es pogués jugar amb el cartell, com es pot jugar amb una carta. El cartell també es pot girar i posar de la manera que vulguis; pots posar la reina mirant a dalt, o al revés. Em semblava una cosa especial parlar del joc, de l’atzar, de què són les festes, de la unió... Crec que és una imatge que representa molt el que jo entenc com les Festes del Tura.

[...]
 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia