Cada agost, les Preses s’omple de danses d’arrel amb el festival Ésdansa. Més enllà de l’exhibició, el festival ofereix, des del 2008, formacions per a petits, joves i adults que vulguin conèixer i experimentar danses d’arrel locals i internacionals. Tothom té cabuda en aquest espai d’aprenentatge, lliure, inclusiu i participatiu. Amb quins objectius va néixer aquesta branca formativa del festival? Com es complementa amb les exhibicions? Quin públic hi assisteix i com ho viu? Per què cal aquesta formació? Explorem l’altra cara del festival parlant amb totes les veus: organitzadors del festival, formadors i participants veterans d’aquests tallers. 

L’Ésdansa és el festival de la dansa d’arrel tradicional que cada agost se celebra a les Preses. Enmig d’un entorn idíl·lic i durant una setmana, s’hi troben esbarts d’arreu de Catalunya, amants i professionals de la dansa i companyies internacionals. I s’hi troben per veure dansa, però no només. El festival no és tan sols un festival, i és que fa disset anys que l’Ésdansa va iniciar un nou camí: el camí de la formació. Des d’aquest dilluns fins demà, divendres 24 d’agost, els més entusiastes de la dansa d’arrel hauran estat gaudint dels tallers que s’ofereixen matí i tarda, de tot tipus i per a totes les edats, per viure així una experiència Ésdansa de 360 graus.

Un buit de mercat, un èxit des dels inicis
La línia formativa de l’Ésdansa va néixer sota el lema “Ballar i fer ballar”. Tot va començar l’any 2008 quan l’actual directora del festival, Núria Feixas, i l’actual coordinadora de la formació de l’Ésdansa, Esther Massegú, van iniciar la primera línia de tallers per a infants: el Petit Ésdansa’T. Quatre anys després, ja naixia la línia formativa per a adults, l’Ésdansa’T, adreçat a persones a partir dels setze anys. El 2017, s’hi va incorporar el grup de joves, sota el nom d’Ésdansa’T Jove, perquè aquells que eren massa grans per al grup d’infants i massa petits per al grup d’adults també tinguessin el seu lloc. Finalment, l’any passat va néixer el grup de Guaret, adreçat a tots aquells del grup adult que volien anar una mica més enllà. Veient la trajectòria i el creixement sense aturador de grups, una cosa es fa evident: aquestes formacions van tenir èxit des dels inicis. “Hi ha hagut força demanda sempre”, apunta Massegú. Amb menys d’una dècada de trajectòria, els grups ja abastaven totes les franges d’edat. I és que aquesta formació cobreix un buit latent. “No hi ha una oferta de propostes artístiques gaire elevada en l’àmbit tradicional català”, apunta Massegú. “A la Garrotxa, aquestes oportunitats dins el món de la dansa tradicional catalana costa que hi siguin. A Barcelona hi ha la possibilitat perquè hi ha molt de moviment. Per això, el nostre objectiu era poder portar tota aquesta formació també a les nostres terres. I és una manera de poder anar una mica més enllà de la dansa tradicional catalana, de les danses que fem sempre als esbarts, de poder modernitzar sense deixar de fer el que estem fent”, afegeix. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia