Quan comencen a sonar, el sentiment olotí s’encén per dins. Les seves notes són inconfusibles i els seus compassos estan gravats en la memòria de molts olotins. Són les músiques dels balls dels gegants, cabeçuts i cavallets. Són el so més identificatiu de les Festes del Tura.
 

Si parlem dels sons de Festes del Tura, n’hi ha un que aclapara totes les sintonies, composicions o sorolls que puguin reproduir-se durant la festa major. Més que d’un so, estem parlant d’un himne, d’una música que podria arribar a representar l’olotinitat en el seu màxim exponent. 

Es tracta de les peces musicals dels balls dels gegants, cabeçuts i cavallets. Són el gran so de les Festes del Tura, les notes i la melodia que ens traslladen de la manera més ràpida a tot allò que senten i viuen i amb què s’identifiquen els olotins. Només hi ha un lloc concret del món on es pot sentir en directe aquest so olotí: la plaça Major. I només hi ha dos cops l’any en què es reprodueix: la diada de Corpus i les Festes del Tura. I, a més, només hi ha una cobla autoritzada a tocar-lo en el lloc i moment adequats: La Principal d’Olot. És, doncs, el so musical per antonomàsia de les Festes del Tura. És, amb tot el que representa, la música dels gegants, cabeçuts i cavallets.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia