Ara fa setze anys, la penya WekeWeke va muntar-ne una de grossa: la Norantada, una festa per no deixar morir les nits olotines dels anys 90. El que va començar com una activitat entre amics ha acabat convertint-se en un clàssic de les Festes del Tura.

Dins la programació de les Festes del Tura hi ha un acte que té una banda sonora especial i molt concreta. Una festa que ara ja esperen pares i mares, que cada any fan un truc al cangur o als avis per assegurar-se de tenir lliure el dissabte de festes. Una celebració d’una nit olotina que ja fa molts anys que va desaparèixer, però que molts olotins encara recorden. Es tracta de la Norantada. Des de fa setze anys, els còctels de xíndries i la música dels anys 90 i de la primera dècada dels 2000 omplen el centre d’Olot —al principi el passeig de la Muralla, molts anys el Firal, però també la Pia Almoina— durant una nit de les Festes del Tura amb aquesta celebració que va començar la penya olotina WekeWeke.

Una colla d’amics que aconsegueix buidar el Firal

L’any 2009, un grup d’amics molt festaires ja feia nou anys que duien les mateixes camises per festes, totes de conjunt, amb un únic canvi: cada any que passava hi afegien un pedaç, de manera que el 2009 van posar-hi el desè. Per celebrar aquesta efemèride —deu pedaços, deu anys de sortir plegats per les Festes del Tura—, van veure-ho clar: havien de fer una festa grossa. Van parlar amb el director de les Festes del Tura d’aquell moment, Miquel Roca, per organitzar un acte propi. Així va ser com aquell any la penya WekeWeke va muntar la primera Norantada al passeig de la Muralla. Setze edicions després, qualsevol olotí estarà d’acord amb què la Norantada és una de les activitats més consolidades del programa de festes. Les xíndries i la música dels 90 ja són un clàssic. Però no ha estat només cosa dels anys. La primera Norantada ja va superar tota expectativa d’assistència: “Aquell 2009 nosaltres vam al·lucinar, perquè era el primer acte que fèiem. Recordo que en Quel Roca va pujar a l’escenari i ens va dir «ens heu buidat el Firal!», i jo li vaig respondre: «Doncs l’any que ve dona’ns el Firal». I així va ser”, recorda divertit Marc Planagumà, àlies DJ Kram, integrant de la penya WekeWeke i discjòquei de la Norantada.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia