Com es construeix el cartell musical de les Festes del Tura any rere any? Com s’aconsegueix tancar una cinquantena de propostes? I quin és el criteri de tria? Entrem dins l’engranatge que hi ha rere la festa major amb el seu actual director, Jordi Serrat.

Tots els olotins esperen cada any amb candeletes el moment de conèixer el cartell musical de les Festes del Tura per saber quins grans grups visitaran la ciutat al setembre. La programació de la festa major d’Olot és una de les més extenses del país, amb una cinquantena de propostes musicals. A més, les Festes del Tura han guanyat tres vegades el Premi ARC a la millor programació musical de festa major, els anys 2012, 2019 i 2023, i s’han convertit així en les úniques festes de Catalunya que han guanyat tres vegades aquest guardó. Darrere de tot això hi ha un nom i un cognom: Jordi Serrat, l’actual director de Festes, acompanyat del responsable de producció, Marc Busquets, de l’auxiliar administrativa Natàlia Fontanals i del suport de tota la comissió de festes. En Jordi va començar a treballar en el món de les Festes del Tura el 2004 com a administratiu. Més endavant, quan ja era l’encarregat de la programació musical estable de l’Ajuntament, va adquirir el paper de programador de festes i ara ja fa nou anys que n’és el director. 

Com a director de Festes, què implica la teva feina? Dissenyar el cartell musical i totes les altres activitats?
Sí, i coordinar totes les activitats, fer tots els mil papers burocràtics que hi ha, fer licitacions, mirar que quan es facin els castells hi hagi l’ambulància que hi ha d’haver o que, quan surtin els gegants al carrer i passin, no hi hagi res que faci nosa. És com muntar un macrofestival, perquè són prop de cinquanta propostes musicals en quatre nits, incloent-hi tot el que té a veure amb música, també les cobles que fan la cercavila. Per tant, és un festival mitjà-gran, però que, a més, té les interferències que té una festa major: tens una cercavila quan es fan les proves de so, tens uns castellers quan ha d’entrar un camió a desmuntar alguna cosa... És fer aquest trencaclosques. Som un equip, no ho faig tot sol.

Per construir el cartell de les Festes del Tura, quin és el recorregut des que comences a buscar els grups fins que comencen les festes? 
És com omplir una plantilla que ja tens, perquè el model de festes el tenim molt clar i molt assumit. Sabem els escenaris que volem omplir, sabem que seran quatre nits i que hi haurà més o menys els horaris de cada any. Per tant, des d’aquí, es tracta d’anar veient les propostes que encaixin, des de buscar grups que siguin mediàtics perquè facin de reclam, fins a propostes que puguin tenir un interès més musical i eclèctic. Al cartell sempre hi ha diferents propostes. Es comença agafant un excel on tens moltes caselles en blanc. Normalment, el Firal és el primer que hi poses. El primer nom de la primera nit i de l’última són els que et marquen, i a partir d’aquí busques els encaixos estilístics als altres llocs. I com es fa? Doncs anant a moltes fires i anant a veure molts concerts. Pensa que dec veure, no ho sé, 400 concerts l’any. Bé, showcases, més que concerts, però veig molta música en directe, perquè vaig a moltes fires professionals i parlo amb molts managements. Només d’acabar les festes comença el Mercat de Música Viva de Vic, que és la fira més gran que hi ha a Catalunya de música i és on comences a flairar quins seran els grups que l’any que ve trauran projecte, els músics que apunten maneres, que ho petaran. Allà el que faig és mirar les propostes, parlar amb la gent, compartir sensacions amb altres programadors. Aquí és on comences a anar perfilant.

S’ha de tenir una mica d’ull per saber quins grups poden petar-ho. Per Olot han passat molts artistes que després han acabat triomfant.
Sí. Ull i sort, eh? Hi ha d’haver de tot. Però sí, hi ha coses que es veuen molt clares i coses que no. De l’escena catalana, hem tingut molts dels grups que després han reeixit. Alguns, en moments molt inicials, com ara Lildami, que va venir quan encara no era gens conegut. També han vingut Txarango, Teràpia de Shock, Oques Grasses o Doctor Prats en les seves primeres actuacions. Crec que podríem anar mirant enrere els cartells de festes i trobaríem tots els grups que avui formen l’escena catalana. Després, hi ha també la part de l’escena de fora de Catalunya, amb grups que ja tenien una trajectòria feta i que han passat per Olot aprofitant que estaven de gira, com Luz Casal, The Specials, un grup de ska anglès molt famós, o el músic argentí Ariel Rot. I altres artistes com Def Con Dos, La Habitación Roja o Los Planetas, i grups que han estat en festivals molt importants i que ara ja no ens podríem permetre, com Aurora & The Betrayers o Fuel Fandango.
 

[...]
 

Llegeix l’entrevista sencera en paper o en línia