“Nostra Senyora del Tura, empareu els olotins”. Aquesta frase musicada forma part dels goigs de la Mare de Déu del Tura que va escriure el poeta Jaume Boloix ara fa 120 anys. Però què són ben bé aquestes peces musicals? D’on venen? I per què les canten els olotins? Com tantes tradicions, els goigs han anat perdent un significat purament religiós i s’han convertit en un cant per reivindicar la nostra identitat.

“Nostra Senyora del Tura, empareu els olotins”. Aquesta és la retronxa més coneguda dels goigs de la Mare de Déu del Tura. Sigueu o no religiosos, de ben segur que haureu sentit aquesta frase i fins i tot l’haureu cantada durant les festes de la patrona d’Olot. Ara bé, els versos que ara es llegeixen (i pocs canten de memòria) en diversos actes de les festes tenen una tradició punyent, que actualment ha sobrepassat la tradició litúrgica i ha calat en la cultura popular olotina. 

“Els goigs són una peça cantada. Inicialment es recitaven en adoració a la Verge Maria, però posteriorment es van anar dirigint cap a les marededeus trobades, cap als sants patrons”, explica l’activista per la cultura popular i tradicional Àlvar Borrell. Així doncs, tot i que el destinatari final canviï, l’objectiu principal no varia gaire del tradicional: venerar un sant.

La paraula goig, que és polisèmica, “ve del llatí gaudium: gaudir, alegria i emoció per contemplar una cosa que ens plau”, deia Gil Anglada el març del 2010 al butlletí El Cartipàs. “És interessant fixar-nos en els diferents significats que pot tenir la paraula. Els goigs són els versos cantats, però també són el fet de cantar-los. Quan diem: «vaig als goigs», no ens referim al fet que anem literalment a la cançó, sinó que anem a cantar-los. Alhora també podem anomenar així el paper físic on estan escrits aquests versos, que sempre ha tingut una forma comuna, que també dona molta informació”, comenta Borrell.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia