Des de fora, l’edifici de La Caritat ofereix una imatge aparentment immutable al pas del temps. Al vestíbul, una pintura del doctor Candi Agustí i Trilla ens recorda que va ser ell qui va fundar aquesta institució l’any 1914, aleshores dedicada a donar assistència a pobres i a infants. Cal entrar una mica més endins per constatar els canvis que està experimentant aquesta residència olotina per a gent gran. Al primer pis, la conversa al voltant d’una taula fa evidents les dificultats que entomen els centres geriàtrics avui, però no es respira conformisme. Al contrari. I d’això volíem parlar avui, amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, que se celebra cada primer d’octubre.

“Ens hem proposat dotar la residència d’eines del segle XXI. Això implica formació, innovació... El nostre valor afegit és la innovació, amb les noves tecnologies, amb les noves maneres de fer”, diu gairebé per presentar-se el president del patronat de la Fundació La Caritat, Jordi Rabat, que va agafar el càrrec encara no fa un any. És una aposta que parteix de les mancances que es detecten en el dia a dia, ben conegudes per la directora del centre, Teia Anglada: “Avui les residències socials com la nostra fan gairebé les funcions d’un centre sociosanitari. Abans la gent venia a viure aquí perquè es feia gran. Ara s’està molt més a casa i sovint quan es pren la decisió d’anar a una residència és perquè el maneig a domicili és impossible. Això vol dir que tenim molta més complexitat”. 

Un espai que desperta els sentits
Amb la premissa que cal treballar sempre per la dignitat de la persona, sigui quin sigui el seu estat de salut, estan desenvolupant projectes com una sala multisensorial, “refugi sensorial, on el temps no compta i les emocions circulen lliures”, basant-se en el concepte Snoezelen —generar un estat de benestar emocional a partir d’entrades sensorials. “S’hi ha estat treballant molt amb persones que tenen una discapacitat intel·lectual, i nosaltres ara ho estem fent amb gent gran. Una persona amb demència, sobretot quan és d’un grau avançat, gairebé no es pot comunicar amb nosaltres, ni nosaltres amb ella. En aquesta sala el que fem és veure si en certa manera podem despertar els sentits d’aquestes persones”, explica la directora del centre. “És molt emocionant, perquè et trobes que una persona que no s’activa amb res aquí és capaç de reaccionar”, assegura la secretària del patronat de La Caritat, Lluïsa Privat. 
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia