"La llibertat és una de les coses que estimo més"
Mossèn Salvador Batalla rebrà la Medalla de la Ciutat d'Olot per la seva contribució a la reivindicació i la defensa de les llibertats democràtiques i la cultura catalana

Amb la veu rogallosa, seqüela d’un càncer, però incansable, mossèn Salvador Batalla retrocedeix al passat, perquè li ho demanem, assegut en una saleta tranquil·la del Casal Marià, mentre a fora bull el mercat. Dissabte l’alcalde li lliurarà la Medalla de la Ciutat per la seva tasca els últims anys del franquisme, ara que ha tornat a Olot. Sent rector de la parròquia de Sant Cristòfol les Fonts, el 1970 va agafar la direcció del setmanari vinculat a Acció Catòlica Olot Misión, que havia patit una sotragada arran d’un número de Festes del Tura en què els redactors més joves havien posat sobre la taula les mancances de la ciutat. Abans de traslladar-se a Palamós el 1979 per exercir-hi de rector, aquell jove capellà va deixar empremta a la Garrotxa, amb una actitud transformadora que va sobrepassar l’àmbit religiós. Ens convé inspirar-nos en figures com la seva.
Què vau pensar quan us van anunciar que rebríeu la Medalla de la Ciutat?
En primer lloc, vaig quedar una mica sorprès. Parlen de cinquanta anys enrere, quan jo era aquí molt jove. La societat ha canviat molt des d'aleshores. Hi ha hagut una evolució impensable, però bonica.
El 2022 vau tornar a Olot, i n'havíeu marxat el 1979. També heu trobat canviada la ciutat?
Molt. He trobat una ciutat que s'ha transformat de manera extraordinària urbanísticament —tot i que el barri antic necessita tot un pla. I ha canviat molt la gent. Avui Olot és una ciutat rica, una cosa que trobo molt diferent. Una ciutat oberta, amb molta força dels mitjans culturals. Una ciutat que té uns plantejaments de cara al futur, però que, és clar, té coses que es poden millorar, sobretot tenint en compte aquestes empreses càrniques que estan tan pròximes, un fet que no sé si és bo per a la mateixa ciutat.
Vau arribar a la Garrotxa el 68, com a rector de la parròquia de Sant Cristòfol les Fonts...
Jo venia de Lille, França, de fer-hi estudis de sociologia. I també de pastoral. De veure com l'Església podia influir en la societat nova que es presentava, en aquell desvetllament, amb una joventut que se n'havia apartat molt.
Justament van ser els joves d''Olot Misión' els que us van venir a trobar perquè dirigíssiu el setmanari, oi?
Em van venir a presentar la situació que l'antiga redacció els havia rebutjat i que el mateix Ajuntament també —i possiblement alguns jerarques de l'Església també els havien condemnat. Em va sorprendre. Feia poc temps que jo estava aquí. Els vaig demanar una cosa: que la meva elecció fos democràtica. Havia de ser amb el vot dels redactors. I vaig ser elegit director democràticament.
[...]
Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia
