Fa dos anys de l’inici de la guerra a Gaza. Més de 60.000 morts, 170.000 ferits i centenars de milers de refugiats, segons les Nacions Unides, des del 7 d’octubre del 2023, quan Hamàs va atacar Israel des de la Franja de Gaza i Israel va replicar amb un genocidi que a dia d’avui encara dura. La ciutadania europea va reaccionar i va sortir pocs dies després als carrers per denunciar els atacs al poble palestí. Olot no va ser menys i el dia 20 d’octubre, es va produir davant l’Ajuntament la primera manifestació contra el conflicte armat. “Un cop Israel comença els atacs massius i indiscriminats a la Franja, es provoca una petita reacció, la gent es preocupa i surt al carrer”, recorda Elisenda Xifre, membre de la plataforma La Garrotxa amb Palestina. És també a partir d’aquest moment que la plataforma torna a agafar empenta i mobilitzar-se per la causa després d’un període menys actiu. “Gent que anteriorment ja hi havia estat vinculada torna a agafar motivació amb la causa palestina i ens mobilitzem fins a dia d’avui. No hem parat i no tenim motius per parar”. 

La participació ha anat fluctuant al llarg dels anys i, tot i no ser gaires persones treballant dia a dia i de manera continuada a la plataforma, asseguren que han notat un “despertar generalitzat”. “La gent ha pres consciència que no és una guerra, sinó un genocidi. La ciutadania en general s’hi ha implicat i surt ara al carrer per reivindicar la tragèdia que es viu a la zona”. Una tragèdia i un conflicte que venen de lluny i que s’han cobrat milers de vides humanes. Des de la plataforma veuen necessari posar el focus no només en la dimensió dels atacs a la franja, sinó en l’opressió i violència no sempre explícites que ja fa anys que pateix el poble palestí. Des dels inicis del mandat britànic, que va dividir la zona en dos estats, un s’ha anat apoderant i imposant a l’altre. “S’han anat menjant el país a través dels assentaments jueus, talls a les carreteres, talls de llum i aigua, amb els famosos checkpoints, minant la xarxa de suport amb entitats de fora, declarant entitats pròpies del país com a terroristes... Tot a través d’actuacions poc visibles i quotidianes que quedaven amagades, però calaven en els palestins”, assegura Xifre.

Del consell a la plataforma
La plataforma tal com es coneix avui en dia no va sorgir fins el 2014. Però el suport ciutadà a la comarca ve de més lluny. L’any 2002 existia el Consell Municipal de Cooperació d’Olot, un grup format per entitats de l’àmbit social i col·laboratiu que treballaven per la sensibilització i desenvolupament de projectes comunitaris. Arran de la situació de Palestina aquells primers anys, el consell va decidir impulsar actes per crear empatia i donar a conèixer el conflicte. La Júlia Rubio formava part del consell en els seus inicis i assegura que, el 2002, la construcció del mur —la barrera de separació israeliana per controlar el moviment de persones i mercaderies—, va ser “un moment clau”. “Es van crear lligams amb entitats i municipis palestins per donar-los suport. Ens vam implicar en un projecte de Health Work Collage que es dedicava a l’atenció sociosanitària i mèdica en els territoris de Gaza i Cisjordània i també vam fer la primera visita a Palestina”. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia