Seduïts pel foc, no han resistit la temptació de jugar-hi. Fent correfocs, muntant macroespectacles. Al llarg de quaranta anys. I en reconeixement a aquesta ja prou dilatada trajectòria, dissabte passat l’Ajuntament d’Olot els va lliurar les Ales a la Cultura. La gent de Pim Pam Pum Foc ens ha obert les portes del seu local a la carretera de les Feixes, a tocar de la greda del Montsacopa, un lloc on salten espurnes que parlen del caràcter i la història de l'entitat.

El dia que ens trobem amb alguns membres de Pim Pam Pum Foc a la nau que comparteixen amb l'Aoapix, falten pocs dies perquè rebin les Ales a la Cultura, que l'Ajuntament d'Olot entrega cada any a una persona o entitat per la seva aportació en el terreny cultural. Encara estan perfilant el petit xou que faran al Teatre Principal durant l'acte de lliurament del premi —que no podrà tenir foc ni pirotècnia— i toca fer proves per assegurar-se que funcionarà. De dalt l'altell baixen la màquina d'envasar al buit i, al cap d'una estona, com si fos un embotit,  ja n'hi ha un sota el plàstic. Una escena al més pur estil de l'entitat, manllevada del seu pregó de Festes del Tura del 2010, l'any que en feien 25. És una manera d'indicar que "preserven" l'esperit dels inicis. Qui s'ho mira des de la distància pateix una mica, se sent incòmode. Ja han aconseguit el que volien.

Quan van saber que, l'any que en celebren quaranta, els donarien les Ales a la Cultura, els va fer "molta il·lusió". "En una entitat com la nostra, acabes fent molta feina a l'ombra i tens el minut de glòria de l'espectacle. Que tinguis un reconeixement s'agraeix", destaca Biel Tané, actual president de Pim Pam Pum Foc. És jove, encara lluny dels trenta, i reflecteix el relleu generacional que viu l'associació. Ara mateix són al voltant de quaranta. La més petita d'aquests apassionats del foc en té 19 i el més gran, 63. "En altres èpoques aquí hi havia hagut colles d'amics, però ara som un grup més heterogeni." 

Un dels veterans és justament el pare del president, Jaume Tané. El de les passades Festes del Tura va ser el seu darrer correfoc com a diable. "Soc l'últim que queda de la primera fornada. No soc fundador de l'entitat, però hi soc des del primer correfoc. Vaig començar perquè aquell dissabte de festa major faltava gent i em van venir a buscar. N'hi havia dos que s'havien posat malalts. Ens vam canviar a l'Hospici, i quan fèiem la pujada de Sant Tomàs, vam veure una multitud. No sabíem si recular...", relata tirant enrere. Abans que aquest, a Olot només s'havia organitzat un correfoc per la Fira de Sant Lluc.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia