Antigament enterràvem els morts a terra, sovint sense cap mena d'inscripció. Més endavant es va estendre l'hàbit d'inhumar en nínxols els difunts, en general al costat de les esglésies, on ja hi havia l'espai destinat a cementiri, i és als segles XIX i XX quan es construeixen la majoria dels que ja no es troben vinculats a cap temple. A la Garrotxa n'hi ha almenys 58, alguns en desús, i tots ens parlen de la nostra història, de la nostra manera de recordar els que ja no hi són.

ARGELAGUER   
Situat a tocar del polígon industrial del poble, aquest cementiri municipal disposa de 171 nínxols. L'estiu passat s'hi va inaugurar un espai de memòria per al dol gestacional.

BESALÚ   
El cementiri municipal, del segle XIX, guarda la tomba dels maquis morts a la font de Planells el 1953: Joan Panyella, Ramon Solsona i Àngel Moreno. Té 1.005 nínxols i 20 columbaris. 

BEUDA  Sant Feliu de Beuda 
Al peu de la Mare de Déu del Mont, la part posterior de l'església de Sant Feliu acull un cementiri amb 43 nínxols. Els tres absis de les tres naus del temple fan de façana a l'espai funerari.

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA  
L'actual cementiri municipal, als afores del poble, va ser inaugurat l'any 1965. A més dels nínxols —n'hi ha 391—, acull 78 sepulcres i un panteó.

MAIÀ DE MONTCAL  Sant Martí de Dosquers 
Una tanca d'acer corten separa l'accés a l'església de Sant Martí del cementiri parroquial. Construït probablement a finals del segle XIX, disposa de 63 nínxols i 20 columbaris.

OLOT  Sant Cristòfol les Fonts 
En un costat del camí, l'església olotina de Sant Cristòfol, bastida al segle XIX, sobre un primitiu temple romànic. A l'altre costat, aquest cementiri parroquial del XX, amb 274 nínxols.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia