Fa un sol espaterrant el dia que tres dels integrants de Santa Mandra venen a Can Paxinc. El quintet garrotxí fa més de quatre anys que combina les seves vides amb aquest projecte musical. Ells són l’Àlex Espuña (guitarra i veu), en Marçal Bancells (guitarra i veu), l’Adrià Batlle (sintetitzadors i veu), la Sara Oliver (bateria) i en David Vila (baix). Ja tenen un parell de discos a la butxaca; el segon, acabat de sortir del forn, el presentaran en un concert demà a la Sala Taro de Barcelona. L’Àlex, la Sara i l’Adrià arriben a la redacció amb la guitarra sota el braç i amb ganes de parlar-nos d’aquest nou disc que, sense abandonar el rock, toca moltes tecles d’altres gèneres musicals.

Quan i com va néixer aquest disc?
Sara Oliver: Una de les cançons, Impur, va néixer fa temps. Va quedar fora del nostre primer disc, El cap a la lluna. Si aquest primer àlbum anava bé, com que estàvem motivats i volíem seguir tocant, sabíem que  faríem un altre disc en algun moment. No sabíem quina forma tindria, ni quin nom, ni cap enfoc. No sabíem res. Simplement sabíem que acabaríem fent alguna cosa. I com que l’Àlex és molt bo escrivint i mai para, doncs sempre tenim material.
Àlex Espuña: Jo recordo que vam acabar El  cap a la lluna i teníem diverses visions de què fer. Malauradament, en el món en què vivim un disc d’un any i mig és un disc vell. Estem immersos en aquesta dinàmica d’haver de publicar perquè se’n recordin de nosaltres. I vam tenir ganes de publicar perquè, primer, hi havia cançons que ens havien quedat en el tinter, i segon, perquè teníem cançons noves que volíem ensenyar al món. A mitjans del 2024 ja vam veure que el 2025 hi hauria un disc nou.

Tots dos àlbums els heu autoproduït?
SO: Sí, però han sigut processos diferents. Quan parlem de produir un disc inclou decidir com és un tema i com gravar-lo, i després ve la part de gravar-lo. Aquesta part de gravar, en el primer disc la vam fer a l’estudi Joki Records. En aquest segon disc, en canvi, sí que ho hem fet tot nosaltres. Hem anat a Crossfade Studios, l’estudi de l’Adrià, el nostre teclista, i el seu company. S’ha quedat tot a casa, diguéssim. I ha sigut un procés d’aprenentatge per a tots.
AE: Sí, l’autoproducció ens ha permès replantejar les cançons i jugar molt. Com que teníem l’estudi a la nostra disposició, hem allargat els terminis perquè era el que ens naixia. En el primer disc, totes les cançons sonaven bastant semblant perquè teníem els dies que teníem i els sons que teníem preparats. Si no portes la creativitat preparada de casa, és molt difícil que neixin cançons molt diferents al mateix estudi. Amb aquest disc, hem estat un any fent cançons de gèneres diferents i hem jugat molt. Hem treballat amb el que ens anava venint de gust i ens hem permès fer una miqueta de fantasia. No ha sigut gens fàcil, n’hem hagut d’aprendre molt tots.
Adrià Batlle: Encara que fos al meu estudi, ho hem produït tot junts. Hem passat moltes hores a l’estudi per muntar els temes, les estructures i tota la part electrònica, a més de la gravació. És el meu primer projecte a l’estudi i realment estic molt content amb el resultat.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia