La sardana, al cor i als peus
Aprenem a ballar sardanes coincidint amb l'any de la capitalitat d'Olot

La cobla toca 'La Santa Espina'. O 'Maria de les trenes'. O d’altres menys conegudes. N’hi ha que es miren la rotllana i no gosen entrar-hi, tot i que en tenen ganes. El curs de sardanes que organitza l’Agrupació Sardanista de la Garrotxa aquesta tardor a l’Orfeó Popular Olotí és un convit a fer el pas, d’espectador a ballador, i ha atret aprenents d’inquietuds i edats variades. Aquest és un dels èxits dins l’any d’Olot, Capital de la Sardana, que va arrencar al març.
Al teatre de l’Orfeó Popular Olotí, avui les butaques estan arraconades. Un dia a la setmana de sis a set la platea és per als qui aprenen a ballar sardanes. La classe encara no ha començat, però la música enllaunada ja omple la sala. L’Albert, d’uns cinquanta anys llargs, arriba puntual. “Vaig preguntar a la feina si em deixaven plegar per venir aquí i em van dir que sí, així que ho aprofito. Treballo de tarda i el dijous faig aquesta escapada”, explica. “De petit havia anat a curset, però ho vaig deixar estar, i després, de gran, em va saber greu no anar-hi. Ara he volgut tornar-hi, perquè m'agrada escoltar les sardanes. I poder-les ballar”, resumeix. La seva és una de la dotzena d’històries que es donen la mà giravoltant en el curset d’iniciació impulsat per l’Agrupació Sardanista de la Garrotxa (ASG) a Olot.
La Lídia, la parella de l’Albert, d’edat semblant, s’hi havia apuntat uns dies abans que ell i està molt contenta que finalment hi siguin tots dos. “A l’estiu, al vespre, anàvem a veure com ballaven sardanes al Firal o a la plaça Catalunya. Ens assèiem en una terrassa. Com que el meu home no s'atrevia a ballar-les, jo tampoc no m’hi posava. Alguna vegada havia comentat que m’agradaria fer un curset, i llavors vaig veure anunciat aquest”, relata. Amb la cobla enregistrada sonant de fons, s’emociona evocant les sardanes a la vila empordanesa de Llers, d’on és nascuda. “Jo vivia davant la plaça i, quan en feien, a la meva mare li feia il·lusió veure-m'hi. M'incorporava a la rotllana per fer-li el detall, perquè em veiés des del balcó. El que sento amb la sardana és difícil d’explicar. Em fa venir molts records”, conclou.
[...]
Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia
