Fa 35 anys que el restaurant Les Cols va obrir per primera vegada les portes, però en fa algun més que la cuina es va convertir en l’epicentre de la vida de Fina Puigdevall. La internacionalment reconeguda xef i cuinera olotina ens espera on sempre ha estat casa seva. De fons, moviment de plats, cassoles i entrades i sortides de la cuina. El so de la posada a punt per servir els comensals del dia. En unes cadires amples i pesades, Puigdevall ens explica els seus inicis en el món de la gastronomia.  

En totes les coses hi ha un inici. Quin va ser el teu?
Sempre m’havia agradat el món de la cuina. Recordo que la primera crema catalana que vaig fer va ser amb el llibre de Domènec Moli, un gran cuiner i gastrònom. A més, la meva mare és molt bona cuinera i és veritat que, últimament, m’he adonat del seu llegat i del que havia après amb ella. Dos o tres anys abans d’inaugurar Les Cols vaig fer classes de cuina a la Casa de Cultura de Girona amb l’Helena Pagans. Em va agradar molt, tot el que feia a classe ho practicava a casa, em van dir que cuinava bé i d’aquí va sortir tot. Així que va ser una mica improvisat. 
També va ser improvisat, doncs, obrir un restaurant? O era una idea que ja tenies al cap?
Més que tenir la idea al cap, la vam executar. Hi havia aquesta possibilitat, de fer alguna cosa aquí als baixos de Les Cols, a casa meva. Els masovers havien marxat, vam començar en aquest espai petit i hem anat creixent fins avui. 

Quan vas obrir el restaurant, com volies que fos?
En un principi, em va agradar molt el que havia fet a la Casa de Cultura de Girona i als cursos a l’escola Arnadí de Mey Hofmann a Barcelona. Vaig aprendre tota la metodologia francesa. Tornant d’aquesta última estada a Barcelona, obrim el restaurant i potser sí que hi conviuen una cuina més tradicional —de fondes, d’escalivada amb anxoves, de fumets— amb aquesta més afrancesada. Després de deu anys de funcionament és quan decidim fer un canvi arquitectònic i canviar l’estil de cuina decantant-nos cap a aquesta cuina més elaborada i sofisticada.

 
Així doncs, ha anat evolucionant.
Sempre evoluciona. Tota la gent que ha treballat amb mi ha aportat coses noves. M’agrada sobretot rodejar-me de gent jove perquè entenc que aporten alegria al projecte i també coneixement. El fet que s’hi hagin incorporat les meves tres filles fa que el projecte sigui realment molt viu. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia