L'Ernest Lluch garrotxí
Retrat del polític i economista assassinat per ETA ara fa 25 anys

Divendres, 21 de novembre, es compliran 25 anys de la mort del professor, economista i polític socialista Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000), assassinat per ETA. Tenia casa i havia fet arrels a Maià de Montcal, i aquesta tardor a la Garrotxa el PSC i també l’Arxiu Comarcal han organitzat actes per recordar-lo. A la revista, esbossem els seus vincles amb la comarca a través de la conversa amb una de les seves tres filles, la historiadora Rosa Lluch, i amb el company de militància i amic Lluís Sacrest, exalcalde d'Olot.
A València i a Barcelona, professor universitari. A Madrid, diputat al Congrés i ministre de Sanitat i Consum. A Santander, rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. El socialista Ernest Lluch va viure a totes aquestes ciutats, però també en un poble de menys de mil habitants, Maià de Montcal, on a principis dels anys setanta la família havia adquirit ca l’Aiats —la seva dona, la historiadora Dolors Bramon, era de Banyoles. “Des d’aleshores ha estat territorialment el punt estable de la meva vida. Hi estic censat i hi tinc els llibres de capçalera i la música que més estimo”, deia Lluch sobre la casa maianenca en un article publicat a la Revista de Girona l’estiu del 1987.
"Quan ens vam conèixer, a mitjans dels anys setanta, ell encara estava a la Universitat de València, però ja havia guanyat la plaça de la Universitat de Barcelona. Va venir a casa a presentar-se", recorda el polític olotí Lluís Sacrest, que aleshores, juntament amb companys com Quim Español i Antoni Puigverd, treballava per organitzar a les comarques gironines Convergència Socialista de Catalunya, partit integrat més tard al PSC. "L'Ernest va ser un puntal gros en la la implantació de Convergència Socialista de Catalunya. Tots érem una mica analfabets en aquest món democràtic de llibertats i de partits, i ell ja portava un bagatge del País Valencià. Els caps de setmana venia molt a la Garrotxa i l'aprofitàvem. Feia xerrades maques, no partidistes diguem-ne, sinó de formació econòmica, política. Era una persona molt amena."
Diputat i ministre amb seu a Maià
El 1977 Lluch va ser elegit diputat al Congrés espanyol encapçalant la llista per Girona de Socialistes de Catalunya, i l'any següent Sacrest també va prendre possessió de l'acta de diputat, en substitució de la pedagoga socialista Rosina Lajo. "Això va durar fins que, aprovada la Constitució, Adolfo Suárez va dissoldre les Corts i va tornar a convocar eleccions el 79", concreta l'exalcalde d'Olot. "Aquells mesos que vaig ser diputat amb l'Ernest vaig viure el problema de la fàbrica Brutau de Sant Jaume de Llierca. A finals dels setanta hi va haver la crisi del tèxtil. Als sindicats, ell els deia que, a part de les indemnitzacions corresponents als treballadors, calia ser capaços també de demanar coses que servissin per poder crear llocs de treball nous, si ara se'n perdien. I va aconseguir que en Brutau cedís a l'Ajuntament uns terrenys on ara hi ha el polígon de Poliger, perquè s'hi pogués instal·lar alguna empresa interessada. Tenia facilitat per buscar solucions o millores una mica imaginatives", destaca Sacrest.
[...]
Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia
