Santi Reixach, una lliçó d'humanitat

La Garrotxa trobarà a faltar l'alcalde de la Vall de Bianya, president del Consell Comarcal, veí i amic

per Laia Terricabras, Pau Masó

Reportatges

La Garrotxa trobarà a faltar Santi Reixach (1956-2025), alcalde de la Vall de Bianya i president del Consell Comarcal.
La Garrotxa trobarà a faltar Santi Reixach (1956-2025), alcalde de la Vall de Bianya i president del Consell Comarcal. | La Comarca d'Olot

L a notícia de la seva mort sobtada, als 69 anys, va sacsejar la comarca divendres passat. Santi Reixach Garriga, alcalde de la Vall de Bianya i president del Consell Comarcal de la Garrotxa, era una persona estimada a tot arreu per la seva bonhomia, vocació de servei i voluntat de consens. Nascut el 1956, va quedar orfe de pare molt jove i, tan aviat com va poder, va agafar el volant del camió de casa, que transportava i recollia la llet a les cases de Bianya. Abans d'entrar al consistori, aquesta feina ja l'havia portat a tractar bona part dels veïns del seu municipi.

El primer peu a la política el va posar l’any 1983, en què va entrar a l'Ajuntament bianyenc com a regidor, amb la candidatura d'independents encapçalada per Ernest Nogareda. De regidor va passar a ser alcalde gairebé tres dècades més tard, el 2011, després d'haver estat tinent d'alcalde durant la batllia d'Albert Busquets. Va ser elegit per majoria absoluta, sota les sigles de Convergència i Unió, que va obtenir vuit dels nou regidors possibles. Des d'aleshores, l'equip liderat per Reixach —sota el paraigua de CiU o Junts— ha estat l'unic que s'ha presentat a les eleccions municipals a la Vall de Bianya.

Ja en l'etapa de batlle, va ser nomenat conseller comarcal i president del Consorci de l'Alta Garrotxa, un càrrec que no havia deixat d'exercir. El 2019 va sumar una nova responsabilitat en agafar el relleu a la presidència del Consell Comarcal de la Garrotxa a Joan Espona, també de Junts per Catalunya. I després dels temps més durs de la pandèmia de la covid, el 2023 va ser revalidat en la funció de president amb un ampli consens. 

El seu llegat, tant polític com sobretot humà, és el que volem reflectir en aquestes pàgines a través del testimoni de gent d'àmbits diversos que el va conèixer de prop. Ha estat difícil decidir amb qui parlàvem. Pel seu tarannà proper i la vinculació amb nombroses iniciatives i institucions, són molts els que podrien glossar la seva figura. Aquest retrat, parcial però representatiu, vol ser un homenatge a un home com pocs.  

 

Un veí, amic i company atent als altres
Costa enormement parlar en passat de qui va ser fins la setmana passada l’alcalde de la Vall de Bianya i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach, un bianyenc unànimement estimat i valorat. “Divendres al matí, quan em van comunicar la mort sobtada d’en Santi, el meu cap no va saber encaixar la notícia. Costava d’entendre que mort i Santi poguessin conviure en una mateixa frase, si ell era llum i vida”, expressa Sònia Santiago, antiga responsable de comunicació del Consell Comarcal, que havia treballat al seu costat els primers anys de ser president de l'ens. “La seva imatge, un somriure. No tenia mai un no per resposta”, destaca la seva veïna Teresa Danés, del bar i botiga Can Danés de l'Hostalnou. “Aquesta manera de fer les coses i tenir sempre la gent al seu costat i ser capaç que gent en conflicte aconseguís trobar la solució, crec que això ni s’estudia ni s’aprèn. Era un do que tenia i el portava molt bé a la pràctica”, afirma David Darné, tècnic de l’Ajuntament de la Vall de Bianya, que va seguir de prop el seu dia a dia al consistori més de dues dècades.

Santi Reixach no va tenir una joventut plàcida. “Va perdre el pare molt jove, i la seva mare, a qui recordava sempre amb una admiració profunda, va tirar endavant casa i fill amb una força que ell no va oblidar mai. En Santi se’n sentia hereu, i també d’uns orígens dels quals parlava amb gran orgull”, recorda Santiago. Després que durant un temps la mare llogués un xofer per mantenir el negoci de transport i recollida de llet, en Santi, en arribar a l'edat de poder conduir camió, va agafar les regnes de l'empresa familiar, anomenada més endavant Jacstrans. 

 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia