Enguany, la dansa més nostrada està agafant un gran pes a Olot. Proclamada Capital de la Sardana 2025, la ciutat ha acollit actes de tot tipus vinculats amb la sardana. Dissabte arriba un dels més peculiars i que estem poc acostumats a veure. El pavelló del pla de Llacs serà l’escenari de la final del Campionat de Punts Lliures. Organitzat per la Unió de Colles Sardanistes i amb una durada de més de dues hores, se celebra cada novembre a la Capital de la Sardana. La versatilitat de la sardana de punts lliures fa d’aquest acte un veritable espectacle per al públic i, alhora, un gran repte per als balladors.

Punts lliures?
“Aquest campionat, com que és de punts lliures, no té res de normal”, afirma Eduard Ayats, president territorial de les comarques gironines i de la Catalunya Nord de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya. No té res de normal però s’hi ballaran sardanes. Això és el que permeten els punts lliures. Les colles participants ja saben a què venen. De fet, fa mesos que creen i assagen les coreografies. Es tracta de ballar sardanes sense perdre el compàs ni el ritme, però incorporant passos diferents, lliures. Tan lliures com desfer la rotllana o fer una figura humana. “Pots saltar, deixar-te anar, rodar... És com una dansa. Però has de seguir els compassos de la sardana. Has d’acabar en el contrapunt, com en una sardana normal. No pots fer el que vulguis”, explica Ayats. Es pot fer gairebé tot però dins d’uns límits. Hi ha estipulats un nombre màxim de compassos per fer passos lliures i, un cop fets, els dansaires s’han de tornar a agafar per retornar a la sardana tradicional. “És una dansa aplicada a les normes la sardana”, aclareix Ayats.

Aquests passos diferents són creació lliure de cada colla. Al campionat, hi ha cinc categories: alevins, infantils, juvenils, grans i veterans. Mesos abans, el comitè del campionat assigna dues cançons a cada categoria i les colles participants preparen dues coreografies. El dia del concurs, les colles d’una mateixa categoria actuen alhora i, mentre ballen, els setze membres del jurat es passegen per la pista per valorar-ne la coreografia, la impressió artística, la qualitat del conjunt, la dificultat dels punts i la correcció tècnica. Una feinada, si es té en compte que poden ballar fins a gairebé una desena de colles alhora. Però estan organitzats. Cada membre del jurat es fixa en un ítem diferent i d’un nombre limitat de colles. Un es mira els passos, l’altre si la colla va alhora, l’altre si els balladors segueixen el ritme del compàs, etcètera. Tot i això, la competició s’enregistra per si cal fer alguna revisió. “Pensa que passa tot molt ràpid. És molt espectacular”, explica Ayats.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia