Després de 22 anys tancat i només quatre en ús, el pròxim 20 de desembre el centre cívic de Riudaura tornarà a obrir les portes. Mai abans, ningú no havia parlat amb tots els implicats per posar sobre la taula les diferents versions que acompanyen un dels equipaments més polèmics de la Garrotxa. A La Comarca d'Olot fem un viatge al passat amb testimonis inèdits per tal d'entendre el present i, també, canviar el futur.

El 1995, la zona on avui en dia s’ubica el centre cívic de Riudaura no era ni de bon tros com és ara. A banda i banda de l’actual carretera hi havia barranc. Es tractava d’un espai verd conegut com el camp de l’Abadia que l’Ajuntament va decidir comprar per fer-hi un equipament que el poble necessitava. “No teníem un lloc per reunir-nos amb la gent. Comença aquí la idea. Vam comprar la zona verda i vam pensar quins arquitectes podíem buscar”, explica l’alcaldessa d’aquell temps a Riudaura, Enriqueta Planadecursach, membre de Convergència i Unió. Llavors feia només set anys que uns joves arquitectes garrotxins sortits de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès s’havien unit per fundar el que avui és un dels despatxos d’arquitectura més reconeguts del món, RCR. L’alcaldessa els va proposar fer l’esperat centre cívic. Carme Pigem, Rafael Aranda i Ramon Vilalta encara recorden la trucada del consistori: “Eren els inicis. Era una de les primeres obres que fèiem a la Garrotxa, amb tota la il·lusió”, explica Pigem. “Vam decidir jugar aquesta carta. Buscàvem alguna cosa que servís també perquè vingués gent al poble. Jo veia una obra de futur, una obra que tenia unes línies, que tenia vida; m'agradava. Però, a més a més, trencava una mica la monotonia de sempre. I penses, home, un poble, per petit que sigui, pot tenir coses com una gran ciutat”, explica Planadecursach.

La primera idea era crear una zona d’equipaments públics amb l’escola i zones d’esbarjo, on el centre cívic fos la porta d’entrada. “Ells ens van presentar tota una edificació grossa que era una coberta ben feta, maca, amb bon estil, amb les pistes esportives. Però això ja era un pressupost molt elevat, i vam dir que no podia ser. Llavors vàrem retallar aquesta part i vàrem fer ben bé el que era centre cívic”, explica l’exalcaldessa. Amb aquestes condicions, RCR va conceptualitzar l’equipament com “una casa gran” que aglutinés activitats que tenien lloc al poble: “No dispersàvem, sinó que fèiem un lloc d'unió”, recorda Pigem. En aquells moments, però, ningú no s’imaginava que l’obra acabaria sent un punt de discòrdia i polèmica que marcaria el municipi durant tres dècades.

El dissabte 13 de febrer del 1999, un mes després de la mort de quatre garrotxins en un accident d’avioneta a l’aeroport de Girona —entre ells, els veïns de Riudaura Lluís Castells i Mercè Escapa—, s’inaugurava l’esperat centre cívic. A l’acte hi va assistir el llavors conseller de Política Territorial, l’olotí Pere Macias, acompanyat del també garrotxí i llavors president del Consell Comarcal de la Garrotxa Miquel Noguer; a més d’altres personalitats com el president de la Caixa de Girona, l’olotí Arcadi Calzada, o el president de la Diputació de Girona, Frederic Suñer, i el delegat territorial de la Generalitat, Xavier Soy. La premsa va definir l’acte com a “històric” per al poble. Després de dos anys d’obres, Riudaura es dotava d’un espai polivalent amb bar, terrassa i diverses sales per a entitats. El cost? 495.000 euros a compte de la Generalitat, més de 80 milions de les antigues pessetes.

D’obrir a tancar
El seu preu i la seva necessitat ja van ser arguments en contra que van aparèixer abans que es tallés la cinta d’inauguració. Però l’oposició va agafar força amb la seva obertura. “Feia temps que veia que era un edifici difícil de sostenir. I quan vaig entrar a l'alcaldia, vaig començar a veure que tenia moltes deficiències i que la gent es queixava”, explica Eulàlia Massana, alcaldessa de Riudaura des del 2003 fins al 2015 amb ERC i membre de l’equip de govern en l’últim mandat de Planadecursach.

Durant els seus primers, i últims, gairebé cinc anys de vida, al centre cívic s’hi van fer exposicions de dibuixos d’esportistes, campionats de dards, dinars populars i concerts, i s’hi va presentar la nova pàgina web de Turisme Garrotxa. Tot i això, el desembre del 2003, mig any després de prendre possessió com a nova alcaldessa, Massana va decidir tancar l’equipament. Els motius? Diverses deficiències que, segons les cròniques periodístiques de l’època, se centraven en les temperatures que es registraven a l’edifici durant l’estiu i a l’hivern, l’aparició de degoters, l’aixecament d’una part del paviment o el risc que suposava per a la mainada la barana de poca alçària que vorejava la terrassa del bar. “Això no és una guerra contra ningú. S’ha de ser conscient que, si s’exigeixen unes normes, nosaltres també les hem de complir i hem d’oferir un local totalment en condicions”, expressava Massana en el número 1225 de La Comarca d’Olot el 2003. “Hi havia veus que deien que no era còmode i que hi feia fred o, quan feia sol, cremava. Feia poc que havia anat a Alemanya, un país fred on tenien edificis de vidre i pensava «ostres, ara es queixen perquè hi ha vidres...», però, és clar, els vidres d’Alemanya estaven ben muntats i potser aquí no”, admet Enriqueta Planadecursach. “Hi havia una porta d'emergència que feia metre cinquanta d'alçària. Això ningú t'ho pot acceptar. Una porta d'emergència ha de fer dos deu”, afegeix l’arquitecte tècnic de Riudaura des del 2004, Ernest Oliveras.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia