Un banc que dona vida
A Catalunya, el Banc de Sang i Teixits funciona com una xarxa que connecta donants amb pacients. A partir d’un gest altruista, millora i salva vides

Cada dia, gairebé un miler de persones necessiten sang a Catalunya. No és possible fabricar-la i, per això, cal comptar amb donants, que la proporcionen desinteressadament. Aquest circuit funciona gràcies al Banc de Sang i Teixits (BST), una empresa del departament de Salut de la Generalitat. Que s’organitzin campanyes de donació als municipis garrotxins o, a l’altra banda, que l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa tingui garantides les reserves de components sanguinis per a la seva activitat diària depèn d’aquesta entitat pública, amb presència a tot el país i una seu central situada al barri del Poblenou de Barcelona. Aquí arriba la sang de totes les donacions, i s’analitza, es processa, s’emmagatzema i es distribueix als centres hospitalaris, públics i privats.
L’objectiu: tenir reserves sempre
A l’edifici Doctor Frederic Duran i Jordà del passeig del Taulat, parlem amb la cap de l’àrea de Promoció de la Donació, Cristina Valverde, per conèixer amb més detall com s’organitzen aquestes donacions que contribueixen a millorar i fins i tot salvar vides. “És molt necessari anar recordant a la població la importància de donar sang”, diu del seu dia a dia. Durant tot l’any, munten campanyes arreu de Catalunya per facilitar l’acte de donar. A més, disposen d’una dotzena de punts fixos instal·lats en hospitals, com el Josep Trueta de Girona. “Quan, per causes alienes, s’anul·len campanyes als municipis, podem fer reforços als espais fixos de donació, oberts tots els dies menys diumenge; podem fer campanya dins el mateix hospital”, explica.
El seu objectiu és cobrir la demanda existent en qualsevol època de l’any. “Tot ho hem de tenir molt ben planificat dins el nostre calendari anual. Tenim uns recursos limitats i surten cada dia a punts molt repartits per tot Catalunya per aconseguir les donacions esperades per les necessitats que hi ha”, assegura. Compten que un 10% de la població que convoquen a cada espai ve realment a donar sang. “Potser algú té la voluntat de venir, però no pot perquè no li va bé l’horari, o té alguna malaltia, o ja ha donat sang fa poc…”, detalla Cristina Valverde. Calculen, a més, que en les sessions estàndards de col·lecta —de quatre hores— han d’arribar a un mínim de 40 donacions perquè la campanya sigui rendible, tenint en compte la despesa que generen desplaçant personal, material i, a vegades, un autobús.
[...]
Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia
