Falta poc perquè toquin les sis de la tarda. Fa gairebé una hora que han obert el Cassés, seu de l’Associació de Veïns del Pla de Dalt. Durant les pròximes hores es convertirà en un espai de solidaritat. Les reunions veïnals que s’hi fan periòdicament deixaran pas a desenes de persones que vindran a donar sang, però, sobretot, altruisme.

A la porta del Cassés ja hi ha en Joan. Des de fa anys fa de voluntari amb l’Associació de Donants de Sang de la Garrotxa i avui serà l’encarregat d’ajudar que tot funcioni al Pla de Dalt, un dels dos punts de donació que estan oberts aquesta tarda a Olot. Ell és la primera cara que veuen els donants. “Bona tarda”, els diu a tots. Molts ja saben cap on han d’anar, però n’hi ha d’altres que necessitaran la seva ajuda per saber cap on s’han de dirigir per començar el circuit de la donació. “Els pregunto si venen a donar sang, els acompanyo a omplir el formulari i després els condueixo fins a l’administrativa”, diu en Joan. És voluntari des de fa dos anys, després de jubilar-se. És donant habitual, tant de sang com del seu temps: “Ho faig per col·laborar, perquè tinc temps i perquè m’agrada ajudar en coses d’aquestes. El voluntariat és una cosa que un moment o altre tothom hauria de fer”, assegura. Aquesta setmana en què hi ha campanya de donació, dedicarà dues o tres tardes a ajudar l’associació. “En aquest cas és una feina que ve de gust perquè vas parlant amb l’un i l’altre i passes la tarda. Prefereixo això que no pas anar a jugar a la botifarra”, afegeix.

El formulari
Mentre anem parlant amb en Joan, ja ha entrat en Josep. Ve vestit amb el xandall de l’equip del barri, el Sant Pere Màrtir, perquè segurament després passarà pel camp de futbol. Es coneix la casa i ja sap el que toca fer. S’ha assegut a tocar d’una de les taules de la sala principal per fer el primer pas del circuit de la donació: omplir el formulari. “Vinc a donar sang perquè ja fa dos mesos que no en dono. És una manera de fer bé a la societat i és d’utilitat a altra gent”, ens diu content. Fa més de vint anys que és donant i, sempre que l’avisen per missatge o li truquen, dona sang. “L’associació et posa moltes facilitats i venen a llocs molt propers a casa. No és cap molèstia, al contrari. Es pot considerar que és un acte altruista de bon grat que no té cap mena de risc. Mai m’ha fet por ni m’he trobat cap incident”, apunta.
En canvi, al costat d’en Josep hi ha la Teresa; ella s’ho mira tot. Ha vingut a acompanyar el seu marit, com fa sempre que pot. Té clar que no donarà sang. La por la supera: “Em fa molta por. Em fa la sensació que, si em treuen tanta sang, potser em marejaré o em passarà alguna cosa. És psicològic. No puc”, admet. Tot i que no ho ha provat mai, no es veu capaç d’intentar-ho. “Senzillament és una sensació. Quan faig una analítica, la faig tranquil·lament perquè sé que serà una punxada i un moment i no miro. Amb la donació de sang, tinc la sensació que pot passar alguna cosa. És superior a mi”, explica. Tot i això, li agrada veure i saber que hi ha gent que en dona i admira aquells que ho fan: “Crec que la gent que dona sang és molt valenta. A mi, si no tingués por, m’agradaria fer-ho. Fan molt bona feina. Al meu home, li envien per telèfon un avís quan algú utilitza la seva sang, és molt bonic”, diu mentre mira la gent que s’espera abans no els cridi la infermera.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia