“Recordo perfectament el moment que vaig comentar la idea que em rondava pel cap. Li vaig dir a la Maria Àngels un dia que anàvem ella i jo en cotxe. No sabia què pensaria de fer una jornada tan carregada d’emocions i records, però de seguida va dir que ho veia molt bé, i, ben emocionats, vam començar a imaginar com seria”, comença explicant l’Albert Roca. Feia gairebé un any que la seva parella, la Coral Portas, havia mort per culpa d’un càncer de còlon i, coincidint amb el primer aniversari, tenia ganes de recordar-la d’una manera especial. Va pensar en moltes possibilitats, però finalment va trobar la ideal. “Jo soc donant de sang de tota la vida. Un dia em va arribar un correu del Banc de Sang informant que hi havia una donació a no sé on i vaig pensar «carai, si van a aquest lloc, potser també podrien venir aquí».” I tal dit, tal fet. Unes setmanes més tard, un autobús del Banc de Sang i Teixits (BST) sortia de l’A-26 i aparcava just davant de can Portas. La casa de la família de la Coral, a Sant Cosme (Begudà), es convertia en un punt de donació.

“No se m’hauria passat mai pel cap. Em va agradar molt i molt la idea, em va semblar una manera molt maca de recordar la Coral. Ella era donant de sang”, recorda en Josep Portas, el germà. “Era una persona molt solidària. Havia estat treballant molt de temps amb gent gran a la residència Montsacopa i després a les ambulàncies”, hi afegeix la mare, la Maria Àngels Juncà. La família va rebre la proposta de l’Albert amb els braços oberts, però perquè es pogués fer realitat faltava el més important: el vistiplau del Banc de Sang i Teixits, que hi havia de posar els mitjans. “Van quedar sobtats quan els ho vaig proposar”, confessa l’Albert amb un somriure als llavis. No n’hi havia per menys. No s’havia organitzat mai una donació de sang particular a cap lloc de Catalunya. 

“Nosaltres sempre pensem en campanyes obertes en què puguem instal·lar el punt de donació en un espai visible per a molta gent i fem accions de comunicació prèvies. Estudiem molt bé totes les propostes per veure si són viables o no. Ho hem de tenir tot molt ben planificat i no ens podem arriscar gaire”, explica la cap de campanyes del BST, Cristina Valverde, que justifica per què en aquest cas van acceptar fer una excepció: “Organitzar una donació en un grup reduït genera incertesa, però a can Portas les persones que la fan hi posen unes ganes i una il·lusió que ens emocionen. Gràcies a ells formem part d’una festa molt maca de record a una persona molt estimada”.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia