Hi ha qui dona sang un cop l’any o cada cert temps. D’altres ho fan els quatre cops anuals que estan permesos i, els més implicats, donen també plasma i plaquetes. Però sempre es pot donar més. Sempre es pot fer més. En el cas d’en Joan Berga Serrat, olotí de 63 anys, però, semblaria que no. Dona tot el que pot i amb la màxima freqüència possible. Aquest 2025, ja ha fet 21 donacions. En tota la seva vida, més de 170. La seva implicació és tan admirable com la seva humilitat. Presumeix poc i, no només dona al Banc de Sang i Teixits (BST), sinó que, des de fa poc, també és un dels voluntaris de l’Associació de Donants de Sang de la Garrotxa. 

“Fa molts anys que dono sang. Vaig començar quan feia el servei militar, però allà donava sang ben bé perquè em donessin dies de permisos i històries d’aquestes”, em confessa quan li pregunto quan va començar a donar-ne. L’inici de tot, però, va ser una mica posterior i amb un motiu que el tocava de prop: “Quan realment vaig començar va ser l’any 92, quan la meva cunyada va emmalaltir d’una leucèmia i va morir. Ja mentre estava malalta vaig començar a donar sang més regularment i, després, em vaig acostumar a donar sang cada quatre mesos, que és el màxim de vegades que podem donar-ne els homes”, explica. Ara ja fa trenta anys d’aquesta experiència, però encara se’n recorda molt bé. Va ser llavors quan se li va despertar la consciència i va començar a actuar. “Allà va ser on me’n vaig adonar. Quan anava a veure la meva cunyada al Clínic, els metges em deien que necessitava unes tres bosses de sang cada poc temps; això em va impactar”, rememora. Un cop va endinsar-se en aquest món, va descobrir que un dels components de la sang és el plasma i que també podia ser-ne donant. Evidentment, quan va saber que es necessitaven més donants de plasma, no va dubtar a ser-ne un.

Una vida dedicada a donar
En Joan és donant de sang, de plasma, de plaquetes, de còrnies i d’òrgans. Va ser-ho també d’esperma quan era més jove i de medul·la òssia fins als 50 anys, l’edat màxima. “Soc donant de tot, sí. Menys de diners”, diu rient. “Bé, de fet, de diners també, perquè he ajudat fent donacions en diverses campanyes.” 

Nascut a Olot i jubilat fa dos anys, havia treballat en una empresa metal·lúrgica. Ara té temps per desplaçar-se a Barcelona, on va a fer donacions de plasma i de plaquetes. “Vaig començar a donar plasma fa tres anys i ara sempre que puc dono plasma o plaquetes, depenent de les necessitats que tenen al Banc de Sang”, apunta. Els dilluns fa un bon esmorzar, agafa la Teisa des d’Olot i enfila cap a Barcelona cada quinze dies, que és el temps mínim que ha de passar entre les donacions de plasma. I aprofita bé el dia. Al matí va a donar plasma i a la tarda va a un curset de pastisseria, una de les seves aficions, o bé aprofita per visitar el seu nebot, que viu a la ciutat. “Com que estic jubilat tinc temps de fer aquestes coses”, confessa. Per això, tot i que també podria fer la donació a Olot, prefereix que algú altre ocupi les lliteres d’aquí, que solen ser escasses. “Jo tinc la possibilitat d’anar a Barcelona i així l’espai d’Olot el deixo per a algú altre”, explica. Trepitja hospitals com qui trepitja el supermercat i ho fa amb curiositat i ganes. El Banc de Sang i Teixits li permet escollir a quin hospital vol anar a fer la donació dels cinc que hi ha a Barcelona i ja ha anat a quatre. “Em vaig proposar conèixer-los tots i cada vegada vaig a un de diferent”, explica.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia