Un diàleg entre les campanes de l'església de Santa Maria i del santuari del Guilar, al punt de les nou del vespre, marcava l'inici de la festa de les falles i l'Home d'Escorça a Argelaguer diumenge passat, 21 de desembre, dia del solstici d'hivern. Des del 2018, la nit més llarga de l'any és ben lluminosa en aquest municipi de la Garrotxa. Les teies de pi i els manats de barballó encesos, i l'aparició d'un personatge llegendari enmig de la foscor, apleguen els argelaguencs al carrer just abans de les festes de Nadal. En la primera edició, l'acte va ser concebut com una iniciativa de nova creació per fer comunitat. Avui saben que, sense voler-ho, estaven recuperant una tradició que ja havia existit al poble.

A tocar del cementiri d’Argelaguer, a la plana, encara no eren les nou del vespre que ja hi havia jocs i converses al voltant d’un foc incipient. Aquest era l’indret on la mainada esperava el seu torn, amb les falles a punt d’encendre’s: per primera vegada s’afegirien, acompanyats de pares i avis, a la corrua de fallaires que cada 21 de desembre, des de fa set anys, davallen de la muntanya del Guilar. Els acompanyarien fins a l’Era i els seguirien també fent cercavila amb els músics pels carrers i carrerons del nucli antic, on apareix el llegendari Home d’Escorça.

A cada lloc on se celebra, la festa de les falles pren una forma particular. En trobem arreu del Pirineu —a Andorra, Aragó, Catalunya i França—, gairebé sempre amb motiu del solstici d’estiu, però també n’hi ha quan arriba l’hivern a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, i l’any 2015 totes aquestes celebracions amb foc van ser declarades patrimoni cultural immaterial de la Unesco. A la Garrotxa, només Argelaguer pot presumir avui de formar part de tal tradició, que simbòlicament recull la claror del sol i la vetlla durant la nit.

“Hi ha una certa voluntat de fer una cosa comunal —i no només a Argelaguer—, hi ha una necessitat de trencar l'individualisme. Aquestes festes són molt familiars, i ja està bé que siguin així, però hi ha poc contacte amb el poble. Per això es va decidir recuperar l'Home d'Escorça, un personatge amb una pell d'os que sortia la nit de Nadal, documentat a la Garrotxa en rondallaris. Llavors una pastora argelaguenca va dir que el que havíem de fer era baixar falles, com al Pirineu, i ens vam inventar la festa.” Així explica l’actual alcalde del municipi, Guillem Ballaz, com va sorgir la proposta que, un any més, es va encendre diumenge passat. “És una acumulació d'idees de gent diversa. El 2018 ens ho vam inventar, va ser el primer any de la celebració, i el 2019 vam saber que, de fet, sense pretendre-ho, estàvem recuperant les falles al poble”, revela, i en dona més detalls: “Quan ho vam haver fet la primera vegada, hi va haver gent gran que ens va dir «està molt bé això, però no era així». Si «no era així», volia dir que en un altre temps s’havia fet”.

Es feien amb barballó
Estirant el fil, els organitzadors es van adonar que es tractava d’una tradició que, com en altres poblacions, s’havia anat reduint fins a desaparèixer del tot fa poc més de trenta anys, fixada en el calendari la nit de Reis. “Les últimes falles s’encenien al poble mateix, ja no es baixaven, i només les duia mainada petita. Els nens no es podien acostar als vestits dels Reis per no cremar-los, i la cosa va anar caient pel seu propi pes”, constata Ballaz. “Quan es desprestigia la tradició, sigui quina sigui, es passa de fer-la els adults a fer-la només la mainada. Parles amb la gent més gran del poble i, per a ells, encara havia estat un ritus de pas, de jove a adult. Feien les falles amb barballó.”
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia