Fa només una setmana, Albert Danés jurava el càrrec de president del Consell Comarcal de la Garrotxa. Ho feia amb sentiments contraposats: l'enyorança a Santi Reixach i la il·lusió de treballar per a la comarca. Home de poble i entitats, després d'entrenar i coordinar equips de futbol i gestionar un restaurant, el també alcalde de les Preses s'ha convertit en el cinquè president de la Garrotxa. Ell mateix s'explica i es defineix en la seva primera entrevista en el nou càrrec.

Ja ha pogut pair o encara està paint la proclamació?
La veritat és que aquests primers dies han estat dies intensos d'emocions, d'il·lusió i alhora també de posar-me al dia de moltes coses. Al Consell Comarcal hi ha molta informació, hi ha molts serveis; s’ha de conèixer el personal dels tres ens que en depenen: el Consorci Sigma, el Consorci d'Acció Social i el Consorci de l’Alta Garrotxa. A partir d'aquí ens hem d'anar situant i anar agafant els temes que toquin.

Què és el primer que va fer com a president?
Anar a saludar tot el personal. Crec que és la part més important del Consell Comarcal i crec que primer de tot és saludar el personal, presentar-me i conèixer-los. A molts no els coneixia. He volgut anar-los a conèixer, saludar, i sobretot els he dit que entre tots ho hem de fer tot.

La seva primera setmana ha anat com s’esperava?
Sí. Havíem preparat el ple, que ens va venir d'una manera sobtada. Ens vam informar de com havia de funcionar i vam preparar-lo. A partir d'aquí crec que va anar tot bé i era el que havia esperat.

Quina mena de president li agradaria ser?
M'agradaria ser com jo crec que soc: un president que sap escoltar, un president que sap estar al costat de la gent i un president, sobretot, amb la voluntat d'ajudar. En el terreny organitzatiu, m’agradaria també ser un president que posa molt en valor el treball en equip.
Malauradament, arriba a la presidència en una situació extraordinària per la mort de Santi Reixach el novembre passat. Com viu aquest fet?
Amb emocions contradictòries. Trobem molt a faltar en Santi. Va ser una persona que a mi personalment em va marcar molt. El vaig conèixer més a partir del 2023, quan vaig entrar d'alcalde a les Preses, i vam tenir molt bona relació, estreta, d'amics. Compartíem moltes coses: ens trucàvem, anàvem a dinar, anàvem a sopar. Sempre que coincidíem intentàvem passar una bona estona. És fotut. El trobem a faltar i el trobarem a faltar molts anys. I l'altra emoció és la il·lusió d'encarar aquesta presidència amb el llegat que ens ha deixat en Santi. Ho tinc molt marcat i moltes vegades penso: "Què faria en Santi ara? Què diria en Santi?". Crec que això ens ha marcat a tots els que estem al Consell Comarcal, no només als consellers, sinó també al personal. És una de les coses que hem de tenir com a estendard. Que el llegat d'en Santi quedi per molts i molts anys.

Què en va aprendre, de Santi Reixach?
Sobretot, parlar amb la gent, escoltar la gent, intentar ajudar-los. La gran virtut d'en Santi era escoltar i tenir aquest moment de parlar amb la gent. Tenia cura de les persones. I també n’he après el fet de treballar mitjançant el consens. Ell sempre deia "asseguem-nos i parlem-ne". Crec que això és un gran valor d'en Santi.

Santi Reixach s'apartava una mica de la política tradicional. Vostè, en el seu primer discurs quan va arribar a l’alcaldia de les Preses, va dir que no era aquí per fer política.
La gent que estem en el municipalisme no som aquí per fer política. Aquesta és la veritat. Som aquí per la gent. Som aquí per les persones i per ajudar. Pot ser que sembli un tòpic, però realment en Santi ho sentia, i jo personalment també ho sento així. Ho vaig dir al discurs d’investidura com a alcalde fa tres anys i és la veritat; som aquí per les persones i per ajudar la gent.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia