Des de fa més de dues dècades, l’Ajuntament d’Olot busca capgirar la situació de degradació que el nucli antic de la ciutat pateix. El cor de la capital de la Garrotxa està malalt des de fa anys i fa temps que li costa bategar. Diferents consistoris han intentat diverses operacions que no han aconseguit treure el pacient del quiròfan, tot i que han evitat que el diagnòstic fos molt pitjor. El 2004, amb el govern socialista de Lluís Sacrest, es va dur a terme la primera gran intervenció per intentar redreçar la salut del nucli antic: es va impulsar el projecte d’intervenció integral del nucli històric d’Olot (2004-2009) en el marc de la llei de barris, que va servir per crear nous espais públics, fer promocions d’habitatge i llançar ajuts per a la rehabilitació. El 2005 es va desenvolupar el pla especial per a la delimitació d’àrees de tanteig i retracte en 21 edificis entorn de la plaça de Campdenmàs i del carrer Valls Vells. El 2010 va arribar més finançament de la llei de barris per a actuacions urbanístiques i intervenció comunitària. No va ser fins al 2018, amb el govern convergent de Mia Corominas, quan es va tornar a operar amb el pla integral d’accions de millora del nucli antic (PIAM), que recollia intervencions, principalment, a la via pública.

Tot i els esforços posats aquests últims vint anys, actualment el nucli antic d’Olot presenta una situació de degradació. Així ho estableix un informe fet per la Universitat Politècnica de Catalunya amb col·laboració de l’Ajuntament que La Comarca d'Olot ha pogut consultar: “Hi ha un grau significatiu de deteriorament i depreciació, tant pel que fa al mercat i al parc immobiliari, com des del punt de vista urbanístic, social i econòmic”, apunta el document. 

El factor més significatiu i visible de la degradació són els immobles. Un 83% dels edificis del barri són anteriors al 1940 i presenten deficiències i patologies. Un 81% no disposen d’ascensor i vuit de cada deu se situen entre les tres qualificacions energètiques més baixes (E, F i G). Tot això es resumeix en un fet rellevant: si avui hi hagués un terratrèmol de magnitud 5 o superior (que és probable a curt termini segons el consell científic de l’Espai Cràter), la majoria d’illes del nucli antic col·lapsarien.

A conseqüència de tot plegat, la vida ha fugit del barri olotí i això ha generat que quatre de cada deu habitatges i locals comercials estiguin buits (en algunes illes el percentatge supera el 60%). També es calcula que el 30% dels habitatges estan ocupats il·legalment, l’infrahabitatge se situa a l’11% i un 87% de l’enllumenat públic s’ha de renovar per adequar-lo a la normativa. La situació també ha provocat que el veïnatge hagi canviat en els últims anys i la població estrangera ja s’acosti al 50% del total que viu al barri; això aproxima la zona al que s’anomena un gueto forà. De fet, un 85% dels propietaris no viuen al seu immoble i prefereixen llogar-lo. Per acabar, la renda bruta per llar és de 34.446 euros enfront dels 47.653 del conjunt d’Olot, un 27,7% més baixa.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia