Nascut a Barcelona el 1963, Òscar Camps va decidir el 2015 aixecar-se del sofà davant una de les tantes imatges que ens passen cada dia per davant a través de la televisió o el mòbil. Era la fotografia d’Ailan Kurdi, el nen sirià de tres anys que va aparèixer mort a una platja de Turquia. De la reacció d’Òscar Camps ja fa deu anys. En aquest temps, l’activista ha passat de gestionar les seves empreses de socorrisme a ser el director d’Open Arms, una ONG que ja ha rescatat desenes de milers de persones al mar Mediterrani. Camps va visitar Olot divendres passat per oferir una conferència en el marc de les xerrades Reptes del segle XXI del PEHOC i el cicle d’activitats impulsat pel Consorci d’Acció Social de la Garrotxa amb motiu del Dia Mundial de les Persones Migrades, celebrat el 18 de desembre. L’ocasió també va servir perquè La Comarca d’Olot hi pogués conversar.

Com definiria la paraula immigració?
Persones en moviment. Fa 150.000 anys que vam començar a buscar un lloc millor per viure i vam anar recorrent països i continents i no ens va aturar cap muntanya, oceà o ni tan sols una glaciació. Som persones en moviment, com deia Jorge Drexler.

Té la sensació que aquesta definició, malauradament, per a molta gent està canviant?
Diria que hi ha dues realitats. Hi ha la realitat que veiem, ensumem o podem tocar, que és la vida del dia a dia. I hi ha una altra realitat, que és la digital, que diria que sí que és un pou d’odi. Tinc la sensació que l’odi, la xenofòbia i el racisme necessiten cridar i fer soroll perquè són pocs. Quan utilitzo les xarxes socials, veig granges de bots que contesten automàticament a qualsevol cosa que escrigui, sigui el que sigui. Hi ha una cadena de respostes automàtiques que et fa pensar que hi ha molts diners posats a embrutar o contaminar i generar soroll. En canvi, a la vida real només trobo gent que ens felicita i em para pel carrer amb mostres d’efecte i respecte. La solidaritat i l’empatia són molt discretes i majoritàries. Són valors que tenim en aquest país i no cal cridar-los ni mostrar-los.

Per què hi ha gent que vol fer soroll?
Qui utilitza la immigració com a eina per generar por, inseguretat o caos social ho fa perquè no té solucions per als problemes reals d’aquest país. Qui creu que la immigració és el problema real de Catalunya, penso que li falta visió de profunditat, tocar de peus a terra i parlar amb la gent jove, de la precarietat laboral, de la dificultat d’aconseguir un habitatge, del rescat bancari o de la privatització de la seguretat social. El problema és la immigració? De debò? No. Si tinguéssim polítics amb les ganes i el valor per prendre les decisions adequades, trauríem el problema de la immigració del mig. I si el traiem, quin discurs tindran els que l’utilitzen com a eina política? Cap, perquè no veuen cap més problema més enllà de la immigració.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia