Encara que les xarxes socials no la fascinin, les darreres setmanes tot el seu perfil d’Instagram s’ha tenyit de vermell. Va començar a tenyir-s’hi l’octubre passat, amb el primer avançament del que seria el seu tercer disc. El Nadal que esperava és una de les deu cançons que formen part de Red, vol. 1, el nou treball de la cantautora Anna Serra (Olot, 2001). El seu projecte musical, Manzau, acumula amb aquest àlbum tres discos i tres colors: el vermell, el groc i el taronja. Aquest inici d’arc de Sant Martí és només una de les moltes capes reivindicatives que l’artista col·loca en el seu treball discogràfic. Si els dos primers àlbums, Orange, vol. 2 (2021) i Yellow, vol. 3 (2022), tocaven els temes que interessaven a la cantant més adolescent (l’amor romàntic, les seves imposicions i els seus estàndards normatius), ara Manzau trepitja amb força el color vermell amb un disc que, sense deixar la reivindicació (que ja és marca de la casa), explora una nova temàtica: els problemes de salut mental entre els joves. 

Mateixa veu, diferent lluita
Després de tres anys coent nova música, Red, vol. 1 va veure la llum el 26 de gener passat. La jove olotina no pot dedicar-se exclusivament a la música i, per això, han passat quatre anys des del seu últim disc. En el transcurs d’aquests primers anys de la vintena, l’artista ha crescut i, com és evident, han canviat els seus interessos, la seva mirada i les seves lluites. Manzau defineix aquest àlbum vermell com “una nova història de dubte, lluita i rendició”. “Si l’escoltes de dalt a baix, el disc explica una història de salut mental. La seva evolució, diguéssim. Un procés de salut mental en què primer hi ha una petita descoberta que passa alguna cosa, llavors ve el moment d’enfadament, amb molta energia, una lluita i, finalment, arriba una rendició i tot s’acaba diluint”, apunta Serra. Amb els títols de les cançons ja es pot intuir aquest viatge: des d’un No no no —la peça que obre el disc—, seguit per My own worst enemy i Breaking, passant per Party until we forget i Floto, fins a arribar a la cançó que clou l’àlbum, Conclusion I.

El seu és un discurs en el qual molts joves se senten identificats. La generació de vidre, que en diuen. Tenir totes les comoditats i oportunitats no ha estat tan esperançador per a aquesta nova generació com podria semblar. “El disc, en part, vol poder explicar una mica què està passant amb els joves d’ara. Som joves que tenim moltes possibilitats, som els fills de les mil promeses i hem tingut totes les oportunitats del món d’una manera relativament fàcil comparat amb altres generacions, però tot i així tenim molts problemes de salut mental i el suïcidi és la primera causa de mort en gent jove. I hi ha una part de la societat que no entén per què els joves, a vegades, no es poden arribar a sentir bé si tenen totes aquestes possibilitats. El disc busca poder explicar totes les raons per les quals potser ens falta alguna cosa que no trobem”, explica la cantant. 
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia