Nascudes a les proximitats de la Vall d’Hostoles entre els anys trenta i quaranta, l’Enriqueta, la Siseta, la Carme, la Maria, la Dolors i l’Angelina han viscut tota una vida a l’entorn rural, han sobreviscut a la postguerra i a una infància a pagès, s’han casat i s’han ocupat de la casa, dels fills, dels sogres, del camp i del bestiar, portant una vida abocada molt als altres i molt poc a elles mateixes. Ara, el seu testimoni i la seva manera de veure el món han quedat retratats en el documental 'Dones muntanya', d’Eduard Costa i Sònia Armengol, un film que mostra la seva quotidianitat i la contrasta amb les seves experiències passades.

Diuen que la història l’escriuen els vencedors. Els que tenen el poder. En la història occidental, els seus portaveus han tingut sempre veu masculina. Ells són qui anaven a la guerra, qui tenien veu i vot en les decisions polítiques, qui treballaven dur al camp o a la fàbrica per portar el jornal a casa. Aquest relat, però, s’aguanta perquè al darrere hi ha una força, invisible però imprescindible, que el sosté: la d’elles.

L’Enriqueta, la Siseta, la Carme, la Maria, la Dolors i l’Angelina són sis dones que ronden la norantena i que han viscut gairebé tota la seva vida a la Vall d’Hostoles. La guerra, la postguerra, l’entorn rural, la vida a pagès i les obligacions que pesaven sobre les dones el segle passat han marcat les seves vides, i les seves mans s’han forjat vivint en cases fredes, sense aigua ni escalfor, menjant el que podien i, sempre, sense parar de treballar i de cuidar.

Qui els havia de dir a aquestes sis dones, nascudes entre els anys trenta i quaranta, que a l’arribar a l’etapa final de la seva vida serien protagonistes d’una exposició i d'un documental. “No es pot dir mai que no ho faràs”, diu l’Enriqueta, rient. Eduard Costa Garangou, llicenciat en ciències ambientals, músic i escriptor, i Sònia Armengol Texidó, fotògrafa, llicenciada en audiovisuals i creadora freelance, viuen a Sant Pol de Mar i fa dos anys presentaven el documental Dones de la mar, dones en terra, un recull etnològic de les dones pescadores del poble. Ara, des del mar han pujat a muntanya, a les Planes d’Hostoles, el poble on vivien els avis de l’Eduard i on ell havia passat estius d’infantesa. La Nuri, la seva tia, va ajudar l’Eduard i la Sònia a filar els contactes i a fer-se amics de les protagonistes i, de mica en mica, van descobrir un poble on semblava que el temps s’havia aturat. Durant dos anys, des del març del 2024, l’Eduard i la Sònia han fet recerca al costat d’aquestes sis dones fins que, el cap de setmana passat, i amb motiu del Dia de les Dones, va estrenar-se el documental Dones muntanya, primer a Sant Pol i després a Mieres i a Sant Feliu. Dilluns va inaugurar-se l’exposició que complementa el film al centre cívic La Cooperativa de les Planes, on es poden trobar gravacions, fotografies i objectes i eines que guarden d'aquella època. Perquè recollir totes les anècdotes i la saviesa d’aquestes sis dones en una hora i mitja de documental es quedava curt.

De l’escola a l’altar
En aquest treball de recular al seu propi passat, hi ha una cosa amb què totes estan d’acord: ara s’hi està molt bé i, la vida d’abans, que no torni pas. Poques d’elles van poder anar a l’escola i les que van fer-ho van enganxar-la ben bé just acabada la guerra. La Narcisa Blanquera Blanch (Siseta), nascuda al mas de la Blanquera a Amer l’any 1934, va estudiar amb l’única mestra del poble una temporada curta. “Estudiar, lo just”, diu. L’Àngela Callís Monells (Angelina), nascuda a Batet de la Serra el 1940, va anar a l’escola fins als catorze anys. “En acabat, a casa. Com que fèiem de pagès, tocava ajudar els pares al camp”, explica. La Carme Torrent Birosta, nascuda l’any 1945 al Masnou de Sacosta, un mas aïllat a la muntanya del Far, és de les Planes de tota la vida i va anar a l’escola a Sant Feliu molt pocs anys. Al morir-se les seves tietes, va haver de deixar d’estudiar per ajudar a cuidar els petits.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia