A l'església de Sant Esteve d'en Bas ja està a punt de ser servit el Sant Sopar. És la mateixa gent del poble qui s'asseu al voltant de la taula per representar l'últim àpat de Jesús amb els seus deixebles abans de morir. Sembla que l'escenificació es remunta al segle XIV. La va posar per escrit el folklorista Cels Gomis l'any 1894 i la va treure del calaix mossèn Joan Boada el 2002. Entre assaig i assaig, coneixem els detalls d'aquesta tradició renovada, que avui celebra 25 anys amb l'acompanyament de l'Associació Musical de la Vall d'en Bas i Música als Masos.

"La pluja menuda que ha caigut tot lo día m'ha privat de véurer fer al mitj de la plassa la comedia del Sant Sopar (La Cena, ne diuhen aquí); mes no per aixó hi he perdut res, puig la he vista fer dins del temple. Está aquet mitj a les fosques. Dessota del chor s'hi assenta'l que fa de Jesucrist, tenint a abdós costats los dotze apóstols. [...]" Ho escrivia l'any 1894 un enginyer anarquista interessat en el folklore. Aquell dia, Dijous Sant, s'havia aturat a Sant Esteve d'en Bas per conèixer de primera mà la celebració. És gràcies a ell, el reusenc Cels Gomis, que avui és viva aquesta representació a la Garrotxa. Com ell mateix explica en el seu relat, llavors també era costum fer escenificacions d'alguna part de la passió per Setmana Santa a les Planes d'Hostoles i a Batet de la Serra. I en el cas d'en Bas, després de veure La cena va demanar a qui feia el paper de Jesús que li dictés tots els parlaments de l'obra —els seus i els de tots els companys— per prendre'n nota. 

Era la primera vegada que se'n deixava constància escrita. Fins aleshores s'havia passat per tradició oralment de pares a fills, segons va tenir coneixement el folklorista. El que no podia saber en aquell moment és que la transmissió familiar s'estroncaria més endavant i només restarien les seves anotacions impreses.
 
"Aquesta representació és molt antiga. Sembla que es remunta al segle XIV i és tradicional de Sant Esteve d'en Bas, però la majoria dels que som aquí no ho sabíem. Això ho va descobrir mossèn Joan Boada, pels volts del 2000. Ell va trobar el text que nosaltres recitem", observa durant un assaig el director actual de La cena, en Dani Bosch, fent referència a Un dijous Sant a St. Esteve de Bas de Cels Gomis. Avui dia, doncs, els actors aprenen de memòria uns versos recopilats al segle XIX i, per tant, escrits en un català previ a les Normes ortogràfiques (1913) de Pompeu Fabra. "Amich Simó, tinch de morir / per les profecies cumplir. / Recórdat del pare meu y haurás part del Regne seu", són els primers mots que Jesús adreça al seu criat, a l'inici, poc abans de parlar a l'apòstol Pere, assegut a la seva dreta.  

Tot recitant, els homes d'en Bas del segle XXI fan reviure la llengua dels seus avantpassats durant la mitja hora aproximada que dura aquesta petita peça teatral, que no és del tot fidel al que narren els evangelistes en el Nou Testament: "És una barreja d'un català antic amb castellanismes i també incorreccions; per exemple, Jesús hi diu «veniu amb mi, que anirem a l'hort de Jericó», i hauria de ser l'hort de Getsemaní", constata el director.

Un text per imaginar l'escena
El 2002 els catorze personatges recollits per Gomis —Jesús, els dotze apòstols i el jove criat Simonet— van prendre la paraula a en Bas després d'anys de silenci. "En Joan Boada era un mossèn molt actiu. Li agradava que la gent participés de l'església. Dos anys abans de La cena ja havia començat a fer una processó per Setmana Santa, i quan es va trobar el text de Gomis va dir de representar el Sant Sopar." Aviat va haver engrescat la colla necessària per tirar-ho endavant. En aquest grup inicial ja hi havia el mateix Dani Bosch i la seva parella, la Gemma Clè, aficionats al teatre. "«Vosaltres dos podríeu dirigir-los», ens va dir. Només teníem el text. L'escenificació s'havia de crear de zero. Vam haver de decidir com ens ens organitzàvem, qui era cada apòstol, quins moviments havien de fer, com s'havien de vestir...", detalla en Dani. 

Les túniques acolorides que els hem vist posades a l'assaig són idèntiques a les que duien en la primera funció a principis de segle. "El capellà es va saber envoltar de gent que servia molt. Una persona que l'ajudava, a qui li agradava molt la música, va triar la música, i una dona a qui li agradava molt de cosir va fer tots els vestits. No n'hem canviat ni un", assenyala. Això sí, a diferència dels assajos, en la representació de Dijous Sant porten sandàlies en comptes de calçat tancat, i eviten els objectes aliens a l'època de Jesús com puguin ser els rellotges o les ulleres. "Intentem fer-ho d'una manera semblant a com podria ser que s’hagués fet aquest sopar." 

Mossèn Joan Boada va crear el caliu adient perquè l'últim sopar de Jesús es representés fins i tot encara que ell no hi fos. L'església parroquial de Sant Esteve d'en Bas ha vist passar diferents capellans rere seu, però la tradició de La cena s'ha mantingut. "Hi va haver un parèntesi de dos anys per la pandèmia de la covid, en què no ho vam poder fer per al públic. Confinats, cadascú es va enregistrar amb el mòbil i ens ho passàvem els uns als altres des de casa. Quan vam tornar a engegar-ho el 2022, jo estava espantat perquè em pensava que potser amb aquest sotrac es perdria. I no, hem continuat fent-ho fins avui", destaca el director. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia