“Ami La càrrega m’ha agradat molt”, diu una. “Jo em quedo amb el quadre de les dones que rentaven a la Moixina. Encara ho recordo”, explica l’altra. “No en sabria triar un, són tots tan macos”, afirma la tercera, i totes quatre hi estan d’acord. Elles són la Maria Pairó (78 anys), la Carme Codinach (77 anys), la Dorotea Garcia o Dora (87 anys) i l’Antònia Llobera (75 anys). Cap és experta en art, però totes n’han gaudit les darreres setmanes gràcies al projecte Cuid’Art. Els museus d’Olot i el CAP de la ciutat han unit esforços per abordar una problemàtica cada vegada més tangible: la soledat no volguda. 

Enganxo el dia de la cloenda del projecte. En els darrers minuts de l’última sessió, la desena de participants fan una rotllana al Museu de la Garrotxa i cadascú explica l’obra que ha escollit. Surten temes com la nostàlgia, la solitud, la tristesa, l’esperança o l’enyorança. Ramon Ramírez, un dels psicòlegs referents de benestar emocional del CAP d’Olot, els pregunta si han posat en pràctica a casa les tècniques de mindfulness de la darrera sessió. I Lola Falgarona, responsable dels serveis pedagògics dels Museus d’Olot, repassa les curiositats de les obres que han vist.

Receptar cultura
Aquest 2026, un grup d’unes deu persones han assistit a aquestes trobades en què art i emocions es donen la mà, acompanyades d’en Ramon i la Lola. “Ella portava el pes de les obres, d’explicar el seu significat i de contextualitzar-les. I jo he treballat l’aspecte emocional, intentant crear converses sobre les emocions i amb activitats relacionades amb la creació d’una xarxa social”, apunta el psicòleg. Les sessions han tingut lloc al Museu de la Garrotxa, tot i que també s’han desplaçat al Museu dels Sants i al centre cívic d’Olot. Plegats, han parlat d’art i d’emocions, adaptant-se a les necessitats del grup. 

“La comunitat, la companyia i les relacions socials són un factor protector. Enforteixen la salut psicològica i emocional perquè, si estàs acompanyat, tens a qui explicar els problemes, et sents recolzat i t’animes a fer coses. La soledat ja s’explica com un factor de risc per a la salut, com no fer esport o fumar, i és molt important pel que fa a prevenció”, m’explica en Ramon. Juntament amb la seva companya del CAP, Gemma Grabalosa, han conduït tres grups del projecte, que va arrencar a inicis del 2025. La tardor passada, es va posar en marxa un segon grup. I aquest primer trimestre del 2026, s’ha organitzat la tercera edició. “Intentem enfortir aquesta xarxa social amb persones que han desenvolupat tristesa, depressió o angoixa per la solitud”, diu en Ramon. “Treballem per al seu benestar a través d’una mirada psicològica i des de l’art”, afegeix la Lola.
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia