Segurament no hi ha paraules que defineixin l'amor. Aquest sentiment que celebrem avui, dia de Sant Jordi, és una de les preguntes més profundes que ens podem fer. Què és l'amor? Regalar roses i llibres és estimar, però també ho és confiar, tenir paciència o perdonar, verbs que cada vegada es conjuguen menys i que hem volgut descobrir què signifiquen anant a buscar històries que ja no es veuen. Perquè l'amor no hauria de durar només un dia, sinó tota una vida.

La Dolors i en Cisco de Ca la Xica – 73 anys ballant l’amor

Era la festa del Roser del 1953. En Cisco de Ca la Xica ja l’havia vist passejar algun estiu pel poble. Una noia que primer li va semblar jove, però al cap dels anys va veure “que feia goig”. Després que entrés més d’una vegada a la botiga, aquella nit de festa s’hi va acostar per dir-li unes paraules que el llavors jove d’Argelaguer encara recorda: “Guarda’m tots els balls d’aquesta nit, ho ballarem tot”. Malgrat que això només ho va sentir la Dolors a cau d’orella, l’endemà el poble ja n’anava ple. “Vaig anar amb la meva tia a rentar roba al riu. Allà hi havia dues velles que aquell temps anaven a veure el ball només per criticar a tothom, perquè és el que es feia. Estaven rentant al riu i em van veure arribar i van dir: «Ja arriba la Dolors! Ja ho discutíem ahir al ball: aquest any, en Cisco de Ca la Xica li ha tocat a la Dolors. Un altre any, li tocarà a una altra!». Però, per amor propi, jo vaig pensar: «Ja en parlarem, d’això!»". I així va ser, les velles del poble no van tenir bon ull i avui, 73 anys més tard, en Cisco i la Dolors continuen ballant junts.

[...]

La Pepi i en Narcís de Can Ferrer – Un amor tan llarg com la nit de Santa Llúcia

Era el desembre del 1966. A la Cot de Santa Pau s’hi celebrava l’aplec de Santa Llúcia. Que fos la nit més llarga de l’any ja volia dir alguna cosa. La Pepi amb 18 i en Narcís amb 26 anys havien decidit anar a ballar sardanes a l’aplec garrotxí, cadascú per la seva banda. Sense saber-ho, tots dos ja compartien una cosa: la passió per la dansa que es fa i es desfà. Allà es van conèixer per primer cop. “Tenia molt bona figura. Era molt trempada i encara ho és”, diu l'un. “Era maquíssim. Li deien el pastisser guapo. Era molt trempat”, diu l’altra. Tot i ser llarga, aquella nit no va durar gaire, però l’amor sí. Ara ja fa seixanta anys d’aquella primera vegada que van intercanviar la veu i la mirada.

Després d’aquella diada a Santa Pau, van passar uns dies sense veure’s fins que, en una altra trobada de sardanes, en Narcís va fer un pas important: “Des del dia de la Cot, vam tardar un temps a veure’ns. Després, ens vam veure els caps de setmana, anant a ballar sardanes. Vam començar a sortir amb els amics. Un dia vam anar plegats a un aplec de Caldes i pel camí en Narcís va fer parar els cotxes i va demanar als que ens acompanyaven que jo anés al mateix cotxe que ell”, explica la Pepi. Tot i que el festeig feia dies que havia començat, aquell viatge junts en el mateix cotxe va significar una primera declaració d'intencions.

[...]

La Mercè i en Jaume de Can Guix – Més de 50 anys servint amor

El futbol de la Pinya, la discoteca Indústria o el Grup d’Olot van ser els camps i les terres on es va plantar l’amor entre la Mercè i en Jaume. Hi va créixer ferm, amb bones condicions. Durant dècades s’ha regat i cultivat amb paciència, estima i respecte, i ha permès que aquella llavor que es va enterrar fa anys, avui sigui un mirall per a aquells que creuen en un amor per a tota la vida.

A principis dels setanta, el futbol va ser allò que va portar en Jaume, veí d’Olot, a trepitjar sovint les contrades de la Pinya. Ell jugava a l’equip ja desaparegut del poble, on vivia la Mercè de Cal Vigatà. A fora el terreny de joc, tots dos també compartien espai a la discoteca Indústria o al Grup [l'escola Malagrida]. Poc s’havien dit, però sí que s’havien mirat. Tots dos es coneixien sense conèixer-se. I així ho va deixar clar en Jaume el dia que li van presentar la seva futura esposa: “Un amic em va dir: «Vine, que et presentaré una noia de la Pinya». I em va presentar la Mercè. Li vaig dir que ja la coneixia. Vaig estar una temporada que jugava a futbol amb l’equip de la Pinya. Allà ens vam conèixer, però ja ens havíem vist abans, perquè la Mercè també anava al Grup. A aquella edat, la Mercè ja m’atabalava”. Era el 1972 i tots dos tenien poc més de quinze anys. Amb totes les primeres vegades que té la joventut, la Mercè i en Jaume es van anar coneixent. 
 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia