"Ens el tenen com el germà petit." Són paraules de l'actriu, directora i productora teatral Anna Roca (Olot, 1967), referint-se al teatre familiar. Ella s'hi ha dedicat durant tres dècades amb la companyia que porta el seu nom. Hi ha posat milers d'hores, una vocació autèntica i el convenciment que els espectacles per a infants i joves han de tenir, i tenen, la mateixa qualitat que els destinats al públic adult. Potser dilluns, abans de bufar les trenta espelmes del pastís d'aniversari, envoltada de companys i amics, el seu desig va ser que, un dia no gaire llunyà, sigui finalment considerat gran.

Quan arribo, la porta de garatge del local ja és oberta. A la dreta i a l'esquerra i al fons, observo cartells d'obres teatrals, maquetes d'escenografies, attrezzo... Aviat apareix qui m’explicarà de què va tot això. Ve de l'Escala, on ara viu i respira aire de mar, tot i que manté la seu professional i les classes de teatre per a petits i grans a Olot. L’actriu olotina Anna Roca celebra aquests dies el trentè aniversari de la seva companyia i ha muntat una petita exposició que en recorre la trajectòria des dels inicis, des de l'estrena d'Els contes de l'Anna el maig del 1996 a la Mostra d'Igualada, fira de referència d'espectacles infantils i juvenils. Fins avui, la Companyia Anna Roca ha creat gairebé una vintena d'espectacles, entre els quals hi ha títols com Contes al terrat, El secret de la Nanna, Petits somnis, Valentina Quàntica, Les ales de la Carlota, Històries íntimes de dones —per a adults— o Momo, l'obra sobre una nena molt especial que, a més de rebre nombrosos reconeixements de l'àmbit teatral, li va suposar merèixer el premi Garrotxí de l'Any 2015. Roca no ha fet sola el camí i dilluns, en aquest mateix espai del barri de les Fonts d'Olot, ho va recordar amb una bufada d'espelmes que va reunir actors, directors, tècnics..., tota una colla de gent que ha passat per la companyia o l'ha ajudat a créixer.

Què passava ara fa trenta anys? 
Mira, jo m'hi vaig posar tard, en aquest món. Vaig començar fent classes de teatre. I explicant contes. I un dia en Cesc Serrat, un gran actor i explicacontes, em va dir que m'hi havia de dedicar. És el que em va animar. Llavors vaig fer un espectacle molt petit, que es va estrenar a Sant Feliu de Pallerols, i a partir d'allà les coses em van començar a anar bé i, just ara fa trenta anys, vaig anar a la Mostra d'Igualada. 

Allà vas presentar 'Els contes de l'Anna', la primera obra de la Companyia Anna Roca. T'obries camí. 
Quan vaig acabar els estudis de teatre, com la majoria dels que els acaben, volia ser famosa i volia anar a fer càstings. Però quan no ets ni alt, ni prim ni molt guapo, és dir, no ets un model, costa una mica tot això. I vaig agafar una depressió professional grossa. M'ho deixo córrer, vaig pensar. Però llavors vaig conèixer el teatre familiar i em va encantar. A més a més, vaig descobrir que en aquest país ens el tenen com el germà petit, però la gran majoria fem obres amb molta qualitat, molt professionals. 

Vas tenir clar que et dedicaries sobretot al teatre per a infants, i no tant per a adults. Per quin motiu?
No té res a veure actuar per a nens i nenes amb actuar per a adults. L'energia que aboquen els infants, el que et transmeten quan respiren, si els agrada o no els agrada l'espectacle... és genial. Aquesta sinceritat que tenen m'encanta. El que m'aporta actuar per a nens a mi m'agrada molt. He fet alguna obra per a adults, i també m'agrada, però és diferent.

Per a adults, has fet 'Captius'. I també 'Històries íntimes de dones'...
És una pena molt grossa que els espectacles com aquest, en què parlem de dones, només es programin el 8 de març [Dia de les Dones] i el 25 de novembre [Dia per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones]. La resta de l'any es veu que no és important parlar d'això. Al març i al novembre no donem l'abast, però la resta de l'any no existeix. 

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia