La nit de dijous passat, en què va pujar a l’escenari per rebre el Garrotxí de l’Any 2025, va vessar energia per tots costats. Com fa en tots els seus projectes professionals, en el seu dia a dia, en aquesta entrevista. L’actriu i cantant olotina Anna Lagares (Olot, 1986) no ha parat de remar mai per consolidar-se en el mar del teatre musical. El mateix 2025 va ser finalista en els Premis del Teatre Musical de Madrid com a intèrpret destacada femenina pel seu paper a 'Priscilla, reina del desierto'. I avui sabem que les aigües la portaran aviat al Tívoli de Barcelona en un nou repte.

El Garrotxí de l'Any t'ha reconegut el treball del 2025. Què valores especialment d'aquest any? 
Per a mi, el 2025 és una culminació. Es va tenir en compte que havia estat nominada als Premis del Teatre Musical de Madrid per la meva interpretació a Priscilla, però la meva trajectòria ve de molt més enrere. És el cúmul de moltes coses, de treballar molt i també anar-me fent un lloc en el món del teatre musical, de consolidar-m'hi com a cantant i intèrpret. Fa quasi quinze anys que m'hi dedico.

Bona part de la teva feina és fora de la Garrotxa. Malgrat això, per votació popular, et vas endur el premi. Et sorprèn rebre aquest reconeixement a casa?
Sempre sorprèn. La meva feina l'he desenvolupat molt a fora, perquè el teatre musical es fa a Barcelona i sobretot a Madrid. Estic a cavall entre aquestes dues ciutats i sovint també de gira per Espanya. Tot i això, sempre he estat molt lligada a la comarca. Vaig fer magisteri en l'especialitat de llengua anglesa i fa sis anys vaig crear Let’s Play Performing Arts. Arran d'aquest projecte, que combina les meves dues grans vocacions, l'educació i el teatre musical, estic molt connectada amb la Garrotxa. Suposo que això ha fet que la gent em conegui, que sàpiga què faig. M'agrada portar la meva experiència de fora cap aquí. Educació i cultura van lligades.  

Què és Let’s Play Performing Arts? 
És un projecte que intenta acostar l'anglès a través del cant, la dansa i la interpretació, les tres disciplines del teatre musical. El tenim en escoles de la Garrotxa, entre altres llocs. Creem tot el material des de zero: les històries, les músiques… A l'aula, no hi puc ser tan present físicament com m'agradaria, però, per exemple, ara, amb les mostres de final de curs, sempre que puc hi soc i abans vaig a dues o tres sessions per ajudar-los a acabar de muntar coses. M'agrada ser-hi. Sempre que tinc una excusa vinc cap aquí.
Per a aquest estiu, has trobat una altra excusa: el Sing & Co a RCR La Vila. 
És un projecte de l’escola de cant i arts escèniques de la meva parella, Edgar Martínez Vocal Coach, que portarem a la Vall de Bianya del 20 al 24 de juliol de manera intensiva. La Vila vol potenciar les diferents arts, és el lloc idoni per fer això. Amb els joves de dotze a divuit anys treballarem El despertar de la primavera, un musical que tracta molt sobre l'adolescència. Aquí també trobarem espais per poder parlar de les coses que els preocupen.

Teatre i educació?
Sí, sempre intento colar-ho. Van molt de bracet. A mi mateixa, quan era adolescent, el teatre em va salvar. Vaig tenir un període amb molta ansietat, inclús de bullying —llavors no es deia, ho vaig viure fa temps però ho he identificat fa poc. El teatre va ser una de les eines que em va ajudar a sortir-me'n. Vaig veure que podia plantar-me davant d'un públic. Vaig començar a agafar seguretat. Quan imparteixes cursos en què dones el coneixement de la música, el cant, la dansa i la interpretació, veus que els nanos agafen moltes eines. Et pot venir un nen que pràcticament no et pugui parlar en grup i que acabi el curs fent una obra de teatre davant d'un públic parlant en anglès, amb seguretat, posant-se en la pell del personatge. Això és un exemple, però veus moltes maneres que els nens i els adolescents o les persones en general tenim d'apropiar-nos de les eines que ens donen aquestes disciplines i adquirir habilitats que ens serveixen per a la vida. 

I no només per a l'obra de teatre.
En el discurs que vaig fer [en rebre el Garrotxí de l’Any] vaig dir que hi ha països, del nord sobretot, que donen molta importància al teatre i a la música en les activitats curriculars que es fan a l'escola, tanta o més que a la llengua, les matemàtiques o la ciència. En canvi, aquí això s'ha deixat de banda. És com una cosa a part, que es fa de manera extraescolar. Hi ha nanos que no són tan científics i que necessiten obrir un altre camp que els ajudarà el dia de demà a poder desenvolupar els seus projectes.

Parles d'interpretació, de dansa, de cant, de música. Et vas poder iniciar a Olot en aquestes disciplines?
Sí, sobretot en la part de la sensibilitat musical. Vaig començar a l'escola de música Neus Canadell a tocar el piano. A cantar no. Jo era molt vergonyosa. Cantava a casa, però a l'escola de música no. Després també vaig anar a l'Àrea a ballar. Els recursos que hi havia a Olot quant a disciplines del teatre musical no eren gaires quan jo era petita. Ara hi comença a haver més coses. Però jo ja ho portava molt a dins.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia