Cabres i ovelles surten del corral de bon matí. S'enfilen muntanya amunt, on l'ambient més fresc les crida. Pasturen tranquil·lament. L'herba és abundant i no tenen cap pressa. Per a alguns, aquesta és una estampa idíl·lica. Per a d'altres, representa una satisfacció acompanyada de molts esforços. I per a tots, ara que ens envolta l'aire calent de l'estiu, és també el recordatori que aquests ramats ens ajuden a prevenir els incendis forestals. En parlem amb Maria Abadias i Nacho Ruiz, ramaders de la Vall del Bac (Vall de Bianya), a l'Alta Garrotxa, que estan adherits al projecte Ramats de Foc.  

Mirem fotografies de l'Alta Garrotxa de la primera meitat del segle passat, quan havia arribat a la xifra dels dos mil habitants. S'hi veuen lloms de muntanya pelats; hi treballaven carboners, llenyataires, ramaders. La davallada de la demanda de carbó vegetal i també les poques comoditats que oferia aquella terra van afavorir que es buidés de gent i s'omplís de bosc, d'esbarzers, de tota mena de vegetació. I ara, cada any quan arriba l'estiu, ens lamentem que aquest territori estigui, en gran part, descuidat. Ens imaginem que comença a cremar i com de difícil podria ser aturar-ho, per l'espessor de la vegetació, per la frondositat del sotabosc. "Tant de bo més gent es posés a fer el que feu vosaltres, ens diuen els bombers", comenta la pastora Maria Abadias. "Això és un mur verd; quan hi arribi el foc no en quedarà res", diu el pastor Nacho Ruiz, observant enllà el bosc brut. "Hem de plantejar una gestió forestal lligada a la ramaderia", assegura ella. Hem anat a veure aquesta parella al Corral, a la Vall del Bac. Es fan càrrec, fins on poden, d'una finca d'unes 1.200 hectàrees, majoritàriament de bosc, que puja fins al Puig Ou i el Talló, i baixa cap a Sant Andreu de Porreres. Nosaltres ens preocupem pels incendis durant l'època estival, però ells, com altres que es dediquen a la ramaderia extensiva, treballen tot l'any per prevenir-los. A més, a la nostra comarca, van ser els primers a adherir-se a Ramats de Foc, un projecte de la Fundació Pau Costa sobre la gestió del risc d'incendis forestals amb pastures. 

D'investigadora a pastora
Aviat farà deu anys que la Maria i en Nacho es van establir a la Vall del Bac. No han mamat l'ofici de ramaders de petits. Ella va estudiar la carrera de biologia. "Em dedicava a la investigació. Va venir la crisi del 2008 i en aquest país la investigació es va acabar. Me n'havia d'anar a fora, però no volia marxar." Es va posar a fer el màster d'Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona. "Allà va ser on tot això va començar a agafar forma." La família tenia terrenys a l'Alta Garrotxa, però estaven abandonats. "M'havien dit que això era molt maco, però molt dur, i que no donava res, que això no era volcànic. Hi havia aquest discurs heretat." Malgrat tot, en el seu treball de final de màster ja hi va plantejar una explotació d'ovelles i cabres. I com que era una idea dissenyada en el pla teòric, aviat va sentir la necessitat d'aterrar-la: "Volia aprendre la realitat. Algú m'havia parlat de l'escola de pastors del Pallars, i hi vaig entrar". 

Encara vivien a Barcelona quan van tirar endavant el pla de gestió forestal de la finca. "Vam entrar aquí amb la ramaderia pensant que el que volíem era que ens ajudés a gestionar el bosc", assegura la biòloga. L'estiu després que el primer dels seus tres fills hagués complert tres anys, van deixar la ciutat. "Des de llavors, lentament, hem anat fent. Aquí, on es veuen aquestes zones més obertes, hi havia romegueres, avellaners i arços de quatre metres", constaten. Ell, un càntabre historiador de l'art, havia anat a la ciutat comtal a estudiar restauració d'art, però va creure també en aquesta empresa i ara és tant o més pastor que la Maria. "A tots dos ens agrada la natura. És cosa dels dos. Al principi la gent ens mirava amb recel. Hem tingut disgustos, ens han enganyat, ens ha passat de tot. Hem après moltes coses."  

Un paisatge en mosaic
Gairebé una dècada a l'Alta Garrotxa ha perfilat la seva visió del treball en el medi natural. "El sector primari inclou l'agricultura, la ramaderia, la pesca i... l'explotació forestal. Mai ens recordem de l'àmbit forestal i és fonamental. La ramaderia extensiva és una mescla de les dues parts: no es pot treballar al bosc amb futur si no hi ha animals d'extensiu", afirma en Nacho. El bestiar és clau per configurar un paisatge en mosaic, "que ara mateix seria l'ideal", apunta ell mateix: "Amb zones de bosc pasturable, on hi ha un arbre cada deu metres més o menys, amb pastures obertes i amb bosc tancat, que no sigui gaire accessible però que sempre hi tinguis un punt on, si hi hagués un incendi, fos fàcil fer-hi un tallafocs. No cal tenir-ho tot arranat com fa setanta anys".

Aconseguir aquest paisatge ideal no és senzill. Seguint el pla de gestió forestal, han destinat "a dinàmica natural" els boscos madurs. L'Alta Garrotxa és terreny d'alzines, roures, faigs i pins. Altres boscos els han adevesat, és a dir, convertit en deveses: han deixat més separació entre arbres perquè creixi la pastura entre ells i hi pugui entrar el ramat. I també, després d'insistir-hi, han pogut recuperar com a pastures espais que ja ho eren a mitjans del segle XX: "Quan vam arribar aquí, això era bosc tancat. Amb un pla de gestió fet, pots accedir a subvencions forestals, però la recuperació de pastures era l'opció que menys puntuació tenia i no ens donaven aquests ajuts. Just per la pandèmia de la covid, Europa va dir que això s'havia de girar, que s'hi havia de donar prioritat, i aleshores ens van dir que sí. A més, amb la contribució dels fons Next Generation, vam poder recuperar quaranta hectàrees de pastures". 

Avui aquesta finca de la Vall del Bac dona menjar a trenta-cinc vaques, una cinquantena d'ovelles i unes cent vint cabres.

[...]

Llegeix el reportatge sencer en paper o en línia